La Festa de Moros i Cristians estrena les seues marxes en un pregó-concert a l'Auditori

Més de la meitat de l’auditori Enric Granados es va omplir, aquest diumenge al matí de Moros i Cristians i altres lleidatans amants de la festa i de la música per escoltar el primer pregó musicat de la història de l’associació. La banda simfònica Unió Musical de Lleida, amb 90 músics, va tocar sota la direcció d’Esteve Espinosa deu marxes, les que marcaran el pas de les comparses mores i cristianes el proper 21 de maig pels carrers de Lleida i la lluita final en la Seu Vella.

Entre el públic, el compositor lleidatà Antoni Serra Oribe escoltava atentament i emocionat la interpretació de les seues obres Gardeny Templer (marxa cristiana) i Medina Larida (marxa mora) que ha composat expressament per a aquesta edició de Moros i Cristians. En un moment de la marxa mora, el públic del pati de butaques es va aixecar, va creuar els braços en posició de desfilada i es van balancejar al ritme de la Unió Musical produint-se així un dels moments més màgics del concert.

Previ a l’actuació, el pregoner de la festa, el diputat lleidatà Josep Maria Forné va centrar el seu discurs en un paral·lelisme entre la història de lluites i canvis de la festa i la situació política actual de Catalunya. "Vosaltres feu que cada any guanyi un bàndol, moros o cristians. Heu aconseguit integrar homes i dones a un pla d’igualtat en les vostres comparses. Així doncs, la competitivitat ja no és un objectiu, sinó que el vostre objectiu és l’alegria de la festa", va dir Forné. El que va ser també director dels serveis territorials de Benestar a Lleida va afegir que espera que entre Catalunya i Espanya "els conflictes es resolguin també de manera que tothom guanyi. Arribant a un consens, que és el que facilita la democràcia, emparat en la veu ciutadana."

El president de l’associació de Moros i Cristians, Josep Lluís Gázquez, va fer entrega a Uribe, Forné i Espinosa d’una distinció en agraïment de la seua contribució a l’acte i va tancar el concert amb el tradicional crit de guerra de la festa: "Per la festa de Moros i Cristians!" al que l’auditori va respondre a l’uníson amb un "Sempre!".