La premsa comarcal, una de les millors opcions per als joves periodistes

Cent cinquanta professionals de la comunicació (editors, periodistes, gabinets de comunicació i administracions públiques) es van trobar dissabte al Museu de la Pell d’Igualada per assistir a la 35a Assemblea Ordinària de l'ACPC i el 10è Convenció de la Premsa Comarcal i Local. 

En el parlament d’obertura, Francesc Fàbregas, president de l’ACPC, va demanar als assistents “estar orgullosos de pertànyer a la premsa comarcal, la qual ha estat i és vital per construir el relat del territori, fomentar la utilització del català i generar un miler de llocs de treball de professionals qualificats arreu de Catalunya, a banda de poder presumir de ser de les poques premses que podrien seguir subsistint sense l’ajuda de les subvencions”. En representació del consistori igualadí, va donar la benvinguda la primera tinent d'alcalde Àngels Chacón, que va voler posar en valor el treball “dels periodistes de proximitat per filtrar i atorgar rigor a les noticies davant del bombardeig de les xarxes socials”.

Francesc Fàbregas i Àngels Chacón / Foto: ACPC

La 10a Convenció de la Premsa Comarcal i Local va estar presentada pel periodista Francesc Florensa (coordinador de SomGarrigues), i va girar, a través de dos taules rodones i una classe magistral, al voltant de les relacions entre la universitat i la premsa comarcal; així com en el seu nexe comú, els joves recent llicenciats i la seva incorporació al mercat laboral.

La primera taula de debat duia per títol Universitat i Premsa Comarcal, va ser moderada per Juan Cal (director executiu del grup SEGRE) i hi van participar diversos representats de les universitats catalanes. Carles Singla (degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra) va explicar que “els estudiants que fan practiques a la premsa comarcal i no als gran mitjans de Barcelona tornen a la facultat amb una vivència de la professió més intensa, ja que allà se’ls permet crear continguts des del primer moment i participar de molts del processos; cosa que als grans mitjans és pràcticament impossible per a ells”. Bernat López (director del Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili) va assenyalar que “si els estudiants que són de comarques ja tenen en el seu imaginari la possibilitat de treballar a la premsa comarcal, mentre que per als que són de l’àrea metropolitana no, i això és així, pel simple fet que desconeixen aquesta possibilitat”. Miquel Pueyo (director del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida), fent referència a les empreses editores comarcals, va explicar que per a ells “seria impossible desplegar els seus cursos sense la col·laboració dels mitjans locals” i ha demanat a aquests “que es presentin sense por a les facultats per explicar quines són les ofertes que fan als estudiants”. En aquest sentit, Xavier Ginesta (vicedegà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya) va dir que les universitats “són, sobretot, dinamitzadores del territori, per lo qual, han d’estar en contacte continu amb les empreses de comunicació locals, per tal que els continguts que ensenyen s’adeqüin al que aquests mitjans locals necessiten de veritat”. 

L’altra taula rodona del dia era Joves periodistes i la Premsa Comarcal en la qual una representació de la nova generació de periodistes del món local van explicar els reptes i avantatges de la professió. Lourdes Cardona (Nova Tàrrega) va explicar “el millor de treballar amb l’àmbit local és el fet de saber que el públic per al qual fas noticies et segueix amb assiduïtat i que es fan seus cada contingut que crees”. Mentre que Miquel Andreu (SomGarrigues) va assenyalar que el repte de la proximitat “és precisament que notes molt més la pressió que treballant en un mitjà generalista. Ja que si u dia fas una editorial crítica amb un polític o empresa local, molt fàcilment et trobaràs amb aquesta persona un dia pel carrer; i cal saber bregar amb això”. Maria Figueras (El Vallenc) va afirmar que després d’haver fet pràctiques en diverses empreses grans va trobar que “a la premsa comarcal tenia moltes més responsabilitats i competències que en altres llocs” i ho ha rubricat dient que “aquí, he aprés més en dos mesos que en els anteriors tres anys”. Mentre Núria Llop (La Comarca d’Olot) parlant del seu pas per la universitat i l’ha definit com “cabdal per a qualsevol que vulgui dedicar-se a la professió per poder arribar a la teva primera feina amb una sòlida base des de la que començar a treballar.” El moderador del debat va ser Òscar Cabana, director de La Comarca d’Olot. 

La taula rodona 'Joves periodistes i la premsa comarcal'. / Foto: ACPC

La síntesi d’aquestes dues taules la va fer Enric Marín, professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la ponència Crisi del periodisme, comunicació de proximitat i formació universitària, que va pronosticar un bon futur per al periodisme ja que, segon ell, “en un món globalitzat on regna el desordre de la informació, el que més valor té és la informació contrastada que pot aportar un periodista”. I ha pronosticat que el futur del periodisme serà una “combinació entre lo artesanal i lo digital”, i que les quatre claus en les que s’haurà de basar la professió als anys propers són “investigació, proximitat, gestió de dades i especialització”.

Durant els parlaments de clausura, Francesc Fàbregas, president de l’ACPC, va destacar que aquesta darrera convenció “ha estat la trobada de il·lusió. Il·lusió perquè la universitat aposta per la premsa comarcal, perquè els joves veuen possibilitats professionals als nostres mitjans, i perquè experts com el professor Marín diu que el futur es nostre”.