ESNOTICIA
L’Aplec o com muntar un poble de 13.000 habitants en quatre dies
La logística passa per cinquanta treballadors, voluntaris i una central de compres || 50.000 litres de cervesa, mil taules i dotze tones de caragols, algunes xifres
“Organitzar l’Aplec és com muntar un petit poble per a 13.000 habitants (més aviat una de les grans capitals de comarca de la província) en menys d’una setmana.” Ho resumeix així Joan Carles Gatius i sap molt bé del que parla, perquè suma deu anys com a coordinador d’infraestructures de la festa. I és que, darrere del menjar, la beguda, la música i la diversió, que són la cara visible de l’Aplec, hi ha molt treball, molta logística i, sobretot, molta organització. Se n’encarreguen en els quatre dies previs mig centenar de treballadors, a banda d’alguns voluntaris, que posen a punt el recinte. L’objectiu, que tot estigui llest a les 102 parcel·les, una per cada colla, en les quals hi ha un subministrament d’aigua i un quadre de llum propi. A la casa de cada una hi sol haver també un lavabo, encara que la Fecoll n’instal·la vuit més amb quatre persones de neteja i quatre vigilants. El petit poble de l’Aplec també disposa de dos aparcaments per a 400 vehicles, cinc àrees de recollida de residus i un dispositiu en el qual, a banda d’Urbana i Mossos, hi ha una dotzena de membres de Protecció Civil i dos metges i tres infermeres de Creu Roja per tanda.
I és que són les xifres les que permeten entendre la magnitud d’una festa que cita 12.800 penyistes i que compta amb una central pròpia de compres que utilitzen la gran majoria de penyes. És aquesta la que distribueix 13.000 cadires, un miler de taules, 340 neveres i 420 taulells amb 200 tiradors que moblen la parcel·la de cada colla. Per beure, 50.000 litres de cervesa, 12.000 de refrescos i 500 d’aigua, 160 caixes de cava, 300 de vi i 54 botelles de ratafia. I per menjar, 12 tones de caragols i 150 pots d’un quilo d’allioli, a banda de carn i verdura que es cuinen amb 133 garrafes de cinc litres d’oli i s’acompanyen amb 1.300 pans de quilo. Una logística, sens dubte, pròpia d’un petit gran poble de gairebé 13.000 habitants.