VULNERABILITAT
La pobresa es cronifica a Lleida
Creu Roja atén més de 3.100 persones que no poden cobrir les necessitats bàsiques || Ponent és la demarcació catalana on aquesta situació és més persistent i afecta el 63% d’usuaris
Raquel Lara, usuària dels programes d’atenció de Creu Roja, ahir a la seu de l’entitat.
Les dades macroeconòmiques parlen de recuperació econòmica, però aquesta poc es nota entre bona part de la ciutadania. Aquesta és una de les conclusions del desè estudi de l’Observatori de la Creu Roja La cronificació de la pobresa, que alerta que el 63% dels lleidatans atesos per l’entitat l’últim any pateixen una situació de pobresa crònica, ja que fa més de tres anys que no poden cobrir les necessitats més bàsiques.
El 2016, Creu Roja va atendre a les comarques lleidatanes més de 3.100 usuaris en els seus programes de lluita contra la pobresa i l’estudi s’ha fet a partir d’enquestes a 246 d’aquestes persones. Entre les dades més alarmants, destaca que Lleida és la demarcació catalana on hi ha una cronificació més gran de la pobresa, al superar en 22 punts la mitjana de Catalunya. Una situació que l’entitat explica perquè els usuaris de Lleida fa més temps que necessiten aquests ajuts, són aturats de llarga durada i més joves, amb una mitjana d’edat de 41 anys.
El 13,4% dels usuaris de Creu Roja a Lleida no han cotitzat mai a la Seguretat Social
L’estudi també assenyala que vuit de cada deu atesos a Lleida pateixen pobresa severa, ja que són famílies de quatre persones que ingressen menys de 800 euros al mes. A més a més, un 15% dels usuaris no reben cap tipus d’ajuda o ingrés. Una situació agreujada per l’atur, que afecta sis de cada deu famílies, i que perjudica la futura pensió de jubilació. De fet, un 13,4% dels enquestats no ha cotitzat mai i un 17% ni tan sols sap si ho ha fet al llarg de la seua vida laboral.
Creu Roja també va alertar de les greus conseqüències d’aquesta pobresa cronificada, com els problemes de salut, que afecten el 100 per cent dels usuaris. En aquest sentit, la presidenta de l’entitat, Dolors Curià, va assenyalar que la renda garantida de ciutadania és un “pas endavant” i que ajudarà a alleujar aquesta situació.
Dades de l'informe a Lleida
- 3.100 persones. Usuaris atesos l’any passat a Creu Roja Lleida en els programes de lluita contra la pobresa.
- 38,6% no pot pagar hipoteca. Percentatge d’usuaris que no pot pagar el lloguer o la hipoteca i el 55,7% arrossega deutes.
- 600 euros. Treballar no garanteix sortir de la pobresa, ja que el 40% cobra per sota del salari mínim.
- 63% pobresa crònica. Nivell entre els usuaris de Creu Roja a Lleida, que supera en 22 punts la mitjana catalana.
Conseqüencies
- Protesta contra la pobresa energètica, que augmenta 23 punts en tres anys. Una desena d’entitats so·cials de Lleida, sota el paraigua de la coordinadora de marees, organitzen una marxa el proper dia 10 de juny des de la plaça dels Pagesos fins a la de Sant Joan per demanar més mesures per un habitatge digne i més polítiques socials. Acusen la Paeria d’incomplir la llei de pobresa energètica i sol·liciten més lloguers socials. Per la seua part, Creu Roja va assenyalar aquest dimarts que la pobresa energètica ha augmentat 23 punts a Lleida en els últims tres anys i afecta el 84,6% dels usuaris enquestats.
- Més de 22.400 usuaris atesos el 2016, un 10% més en un any. La presentació de l’estudi també va servir perquè Creu Roja Lleida fes balanç de les seues activitats el 2016, any en què va atendre 22.417 persones a les comarques lleidatanes, un 10% més que el 2015. Entre els programes, la presidenta de l’entitat, Dolors Curià, va destacar, per exemple, que les targetes alimentàries s’han triplicat fins a les 457 i que s’han repartit 258 equips de suport infantil. Així mateix, va assenyalar que el programa d’atenció a refugiats compta ja amb 22 places i que 18 persones estan en la fase d’integració.
Raquel Lara, usuaria de Cruz Roja: «Abans de la crisi vivíem bé i ara estem d’okupes» Raquel Lara és una veïna de Lleida la família de la qual depèn dels ajuts de Creu Roja per poder arribar a final de mes. Fa un any que la Raquel, el seu marit i els seus dos fills de 5 i 10 anys viuen en un pis okupa, del que podrien ser desnonats al juliol. La Raquel, de 31 anys, només treballa una hora al dia com a cuidadora en un col·legi, amb un sou que no arriba als 200 euros al mes, i el seu marit, a l’atur, treballarà a la campanya de la fruita durant dos mesos. “Estem en aquesta situació des de fa sis anys, quan va començar la crisi de la construcció i el meu marit es va quedar sense feina”, explica la Raquel. “Abans de la crisi vivíem bé, teníem per a tot, fins i tot per als nostres capricis”, assenyala, ja que el matrimoni treballava amb un contracte estable. Des del setembre passat, aquesta família acudeix a Creu Roja per buscar aliments i ajuts per als nens. “No tenim cap prestació perquè a l’estar empadronats amb la meua mare no puc accedir al PIRMI i no puc registrar-me al pis okupa”, explica aquesta jove. Una situació que podria empitjorar si són desnonats d’aquí a dos mesos. “Estem negociant amb el banc perquè no ens facin fora”, afirma. Pel que fa al futur, la Raquel lamenta que si segueixen així “no hi haurà jubilació per a nosaltres i el que vull és una feina ja, i no d’una hora”. Una situació que els ha afectat la salut, amb problemes de depressió i ansietat, pels quals també han necessitat ajuda mèdica. Malgrat que fa anys que arrosseguen problemes econòmics, li va costar molt demanar ajuda. “Em feia vergonya”, reconeix en aquest sentit la Raquel.
