De la revetlla al 'botellón'. La nit de tres generacions de lleidatans

Cada cap de setmana centenars de joves de Lleida queden als Vins i a la zona de Ricard Viñes. Els pubs, aquests petits locals amb encant on no fa falta pagar per entrar, s’han convertit en el punt de trobada. L’únic inconvenient és que tanquen “massa aviat”, entre les 3.00 i 4.00 hores. L’oferta és molt variada en estils musicals, ambients i, sobretot, edats. Mentre que els més grans prefereixen El Negre, Jimbo & Rombos, Maracas i Baba Room, situats al carrer Bonaire; els adolescents es decanten per Traganits, JägerBar, Bitch Club o Swag, la majoria al carrer Teuleries, i el Trivial, un club més roquer situat al carrer Panera.

Ester Cunillera, estudiant universitària, atribueix la popularitat d’aquests locals al fet que “suposen un estalvi per a la butxaca perquè les consumicions són més barates”. Als pubs i discoteques els cubates ronden entre els sis i els deu euros, depenent del tipus d’alcohol. No obstant, la beguda més sol·licitada als pubs és la cervesa (uns dos euros).

Per als menors d’edat, l’opció més econòmica és el botellón. Segons l’Adrià, de 17 anys, beuen “sobretot vodka amb llimonada, Jägger amb Redbull, Licor 43 amb Coca-cola o rom-cola. No ens agrada el whisky ni la ginebra”. Per a la franja d’entre 20 i 30 anys, en canvi, la beguda alcohòlica de moda és la ginebra, combinada amb tònica, llimonada o gínger. També hi ha joves que no disfruten de l’ambient informal dels Vins, com Clàudia Raya i Clara Palau, dos noies de 18 anys que prefereixen el glamur de les discoteques Biloba, oberta a l’estiu, i La Nuit i la Sala Manolita, a l’hivern.

Pel que fa a aquestes dos últimes, la primera conquereix majoritàriament joves d’entre 16 i 25 anys, mentre que la segona està destinada a un públic d’entre 25 i 45 anys. “La veritat és que prefereixo anar a la Manolita a partir de les 04.00 del matí, l’ambient és més juvenil i la música m’agrada més”, diu la Cristina, de 22 anys. La Laura, de 21 anys, opta pels pubs encara que si algun dia vol sortir fins més tard acaba a La Nuit, ja que hi “posen més reggaeton”. Com la Laura, la majoria de joves comencen la nit als pubs, on l’ambient és més relaxat, i després, a partir de les 03.00 o les 04.00, s’atansen a les discoteques per acabar la jornada prop de les 06.00, hora en la qual es tanca el local. Molts establiments han canviat de nom, però no de localització, i altres continuen conservant el seu atractiu amb el pas dels anys. Aquest és el cas de La Boîte, abans anomenada Melody, i El Negre, conegut com Biaix.

Amb 49 anys, Rosa Miranda recorda que li encantava sortir els caps de setmana “per ballar perquè em recarregava les piles. Els meus locals favorits eren Krackers, Biaix, Els Daus i La Carreta”, explica. En canvi la Mercè, de 53 anys, era fidel a les discoteques Praxis, Systema, Jockers o Big Ben. Aleshores, els menors d’edat freqüentaven les discoteques els dissabtes i els diumenges fins a les 22.00 i els divendres a la nit no sortien. Com bé explica la Núria, de 44 anys, “abans anàvem als clubs per passar el diumenge a la tarda i tornàvem a casa per sopar. No va ser fins als 18 que vam començar a sortir a partir de les 22.00”.

Nascuda a Lleida i a punt de complir 85 anys, la M. Pilar recorda les tardes en les quals sortia a ballar amb les seues dos millors amigues, Maruja i Josefina. “A la meua època no hi havia pubs ni discoteques. A l’estiu anàvem a ballar a La Rosaleda, una revetlla descoberta que hi havia als Camps Elisis. La resta de l’any ens atansàvem a Els Huracans –un club esportiu– i al Frontó de Prat de la Riba, que tenia pista de ball.” En una d’aquelles tardes va conèixer el seu marit, Josep, un ballarí de 87 anys que presumeix d’haver guanyat dos concursos de tango a La Rosaleda. “Els joves d’avui no saben el que és bo”, es lamenta amb nostàlgia. “Abans quan t’agradava una noia ballaves amb ella tota la tarda, dia rere dia”, diu amb un somriure murri. Un altre trencacors va ser el José Luis, de 54 anys, que admet que el seu objectiu “era lligar”. Però d’una altra manera.

Llegeix també: La crisi i les relacions 2.0 transformen la nit lleidatana, cada vegada més diversa