OBITUARI
Mor als 109 anys i mig Pere Forcat, el 'padrí' de Lleida
Era el petit de tres germans de Torres de Segre i tots ells han estat centenaris || Va treballar de fuster a l’Exposició Universal del 1929
Pere Forcat
Va nàixer el 23 de desembre del 1907, però ningú ho hauria dit. Pere Forcat Drudes, Peret de Cal Perxi de Torres de Segre, tenia el cap clar i es valia per si mateix. El diumenge 4 de juny encara va anar al bar dels jubilats pel seu propi peu. Es va prendre un tallat i va llegir el SEGRE de cap a peus, com solia fer. La següent setmana es va sentir cansat per sortir de casa i, lentament, es va anar apagant.
Amb 109 anys i mig, era el padrí de Lleida, i una de les persones de més edat de Catalunya. Tenia bons gens. El seu germà gran, Josep, va nàixer el 1896 i va morir el 2001 i el segon, Ramon, també va ser centenari. Era del 1898 i va morir quan li quedava poc per celebrar el 102 aniversari. “He estat el més petit d’edat i d’estatura, però els he guanyat als dos”, bromejava Peret. La seua vida és una lliçó accelerada de segle XX.
Va conrear l’hort fins als 102 i si va deixar la bicicleta als 98 va ser perquè la família l’hi va amagar
El primer cotxe que va veure va ser el d’Alfons XIII quan va anar a visitar les obres del Canal de Seròs. El petit dels Forcat només tenia ulls per a l’automòbil i ni es va fixar en el monarca. Quan era adolescent se’n va anar a Barcelona i va treballar de fuster a les obres de l’Exposició Universal del 1929.
El mític pavelló de Mies Van der Rohe no tenia secrets per a ell. Bé, sí: “No sé per a què volien tants fusters si tot era vidre, ferro i formigó.” També havia participat en la construcció del Puente de Hierro de Sevilla, del 1926. “Si he viscut tant és perquè em prenc les coses amb calma i perquè procuro pensar més en el present que en el futur”, deia.
Va tornar a Torres de Segre perquè es va jubilar el fuster i en va prendre el relleu. Allà es va casar i va tenir dos filles. Abans, no obstant, va haver de patir una guerra civil. Encara que passava de puntetes per aquesta cicatriu, de vegades recordava que la plaça del bar dels jubilats es va crear perquè les bombes van destruir moltes cases.
Era un gran aficionat al futbol i seguia el Barça a través del Puyal. “M’agrada més la ràdio que la tele.” I fins i tot va ser futbolista. A l’Europa quan era a Barcelona i al primer equip que va tenir Torres de Segre al tornar. El 9-N es va convertir en tot un mite al fer-se viral la foto de quan va anar a votar elegantment vestit a punt de complir els 107.
