Les falles, un patrimoni en auge

Falles a Catalunya, Haro o Taro a la Val d’Aran o Brandons a França. Poden rebre diferents noms, baixar, córrer o rodar, però l’essència és la mateixa: són les manifestacions de foc que formen part de les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus que el desembre del 2015 van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco en una iniciativa conjunta entre França, Andorra, Catalunya i Aragó.

Un dels compromisos que s’assumeixen amb la declaració és la preservació i difusió d’aquest bé immaterial i aquest dimecres els seus responsables van acudir amb els deures fets a l’IEI. Van presentar el primer calendari fallaire internacional conjunt, que aquest any inclou 26 pobles de Catalunya i Aragó, tres d’Andorra i 29 del sud de França. S’ha de destacar que la candidatura inclou 63 pobles, però en alguns de França la festa se celebra biennalment.

En els municipis del Pirineu de Lleida, la temporada de falles començarà el pròxim dissabte 17 de juny amb la celebració a Durro i la Pobla de Segur i s’acabarà el 22 de juliol a Llesp.

Impulsat per l’Associació Cultural de Municipis Fallaires i Entitats Municipals dels Pirineus i el conjunt de pobles que formen part del llistat del Patrimoni de la Humanitat i realitzat per la Càtedra d’Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la UdL, amb el suport de la Diputació de Lleida, el calendari reflecteix el nom exacte de la festa en cada lloc, els horaris i les vies d’informació.

Durant l’acte de presentació, Sofía Isús, responsable de la càtedra, una de les impulsores de la candidatura i fallaire d’Isil, va revelar que treballen en la possibilitat d’accedir a un projecte internacional que permetria obtenir recursos per “endinsar-nos més en la festa”, la qual cosa permetria difondre-la i estudiar-la en profunditat.

Per la seua part, la presidenta de l’Associació de Municipis Fallaires i Entitats Municipals dels Pirineus i alcaldessa de Vilaller, María José Erta, va assenyalar que l’elaboració d’aquest calendari era també un símbol que “l’esforç de tots els pobles fallaires ha fet que una festa local passés a conèixer-se a tot el món”. En la mateixa línia es va manifestar Josep Roig, conseller de Cultura del Comú de Sant Julià de Lòria, a Andorra, i va afirmar que el reconeixement de la Unesco ha de convertir-se ara en “un punt i seguit” per donar a conèixer més la festa.

Per al director dels serveis territorials de Cultura, Josep Borrell, “Catalunya comença a ser un país ric en patrimoni reconegut internacionalment i això hem de mantenir-ho perquè les cultures es fonamenten no en els veïnats administratius, sinó en qüestions comunes que ens vénen de la prehistòria”.

Calendari

17 de juny. Durro (Alta Ribagorça), la Pobla de Segur (Pallars Jussà). Brandons a França: Loras de Varossa i Mairenha.

18 de juny. Ilhèu [brandon] (França).

23 de juny. Alins (Pallars Sobirà), Arties [Hèsta deth Taro] (Val d’Aran), Boí (Alta Ribagorça), Casós (Alta Ribagorça), Isil (Pallars Sobirà), Les [Hesta der Haro], el Pont de Suert (Alta Ribagorça), Vilaller (Alta Ribagorça), les Paüls (Ribagorça aragonesa), Montanui (Ribagorça aragonesa), Saünc (Ribagorça aragonesa), San Chuan de Plan (Sobrarbe), Suïls (Ribagorça aragonesa), Villarrué (Ribagorça aragonesa), Andorra la Vella, Escaldes Engordany (Andorra), Sant Julià de Lòria (Andorra). Brandons a França: Judèth de Luishon, Siradan.

24 de juny. Senet (Alta Ribagorça), Bonansa (Ribagorça aragonesa), Bagà [Fia-Faia] (Berguedà). Brandons a França: Banhèras de Luishon, Creishèths, Harrèra, Gembria, Isaort, Senta Maria, Sarp, Salas e Pratvièlh, Sòst, Trobath.

30 de juny. Castanesa (Ribagorça aragonesa), Maulion de Varossa [brandon] (França).

1 de juliol. Barruera (Alta Ribagorça). Brandons a França: Antishan, Esbarèish.

7 de juliol. Erill la Vall (Alta Ribagorça).

8 de juliol. Aneto (Ribagorça aragonesa). Brandons a França: Casarilh, Mostajon, Òu.

14 de juliol. Taüll (Alta Ribagorça).

22 de juliol. Llesp (Alta Ribagorça).

4 d’agost. Sent Avantin [brandon] (França). 

Un reconeixement amb impacte econòmic i cultural al territori La proclamació com a Patrimoni de la Humanitat ha suposat un gran increment de turistes, encara que la xifra és difícil de quantificar, va explicar el vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació, Gerard Sabarich, que també va afirmar que els nivells d’ocupació hotelera són entre el 80 i el 100% durant les falles. Tot i així, es va mostrar convençut que “no morirem d’èxit, entre altres coses perquè els que baixen les falles sempre són els veïns dels pobles, és una festa que ha de viure’s com la viuen ells”. Un dels projectes de futur és quantificar l’impacte econòmic.