IGUALTAT
Vuit lleidatans han optat per un canvi de sexe al Registre Civil des del 2010
Colors de Ponent denuncia esperes de fins a un any per al tràmit a la província
Vuit lleidatans han optat per un canvi de sexe al Registre Civil des del 2010
El canvi de sexe al Registre Civil és una possibilitat, emparada per una llei que es va modificar el 2007, per la qual han optat des del 2010 vuit lleidatans transsexuals. Set eren homes en origen que ara consten com a dones i només hi ha un tràmit a la inversa. Colors de Ponent denuncia llargues esperes per al tràmit a la província.
Vuit lleidatans transsexuals han efectuat, des de l’any 2010, el que es coneix com una rectificació registral del sexe, el tràmit que possibilita el canvi de la inscripció d’una persona al Registre Civil quan el sexe que consta no es correspon amb la seua veritable identitat de gènere. Segons les dades facilitades a aquest diari pel ministeri de Justícia, la gran majoria, set, eren homes en origen que van demanar constar com a dones a la partida de naixement i només una persona va demanar el tràmit a la inversa.
Tres van culminar aquest tràmit el 2013, dos el 2012, dos més el 2015 i un altre el 2014. Una llei recull aquesta possibilitat, que es va modificar el 2007 i que permet no només el canvi de la inscripció al Registre Civil relativa al sexe, sinó també el canvi de nom i, en conseqüència, de tota la documentació oficial del sol·licitant, com és el cas del DNI.
Poden demanar-ho els majors d’edat, que han d’acreditar, mitjançant un informe mèdic o psicològic, que tenen una disfòria de gènere i que han estat tractats de manera hormonal durant almenys dos anys, sense que sigui necessària la cirurgia de reassignació sexual (requisit que sí que era indispensable en la legislació anterior aplicable).
La llei demana com a requisits un informe mèdic de disfòria de gènere i un tractament hormonal
Tanmateix, i malgrat la seua aparent senzillesa, Colors de Ponent denuncia que els lleidatans que sol·liciten aquest tràmit fan front a esperes de fins a un any per acabar-lo, mentre que en altres províncies, com per exemple Barcelona, se soluciona en poc més d’un mes. “Demanem que s’agilitzi perquè és una desesperació que pot acabar en ansietat o depressió. Qualsevol tràmit en el qual sigui necessari el DNI, com una entrevista de feina o agafar un vol, obliga aquestes persones a donar explicacions contínuament”, assegura Sandra Castro, presidenta de l’entitat.
les dades
- 4 d’entre 18 i 30 anys. Quatre dels vuit lleidatans que han fet el canvi al Registre Civil des del 2010 tenien entre 18 i 30 anys.
- 4 d'entre 31 i 50 anys. Els quatre restants que van optar per aquesta possibilitat tenien entre 31 i 50 anys, segons el ministeri de Justícia.
les claus
- La llei 3/2007. La normativa actualment en vigor per a aquest aspecte és la llei 3/2007, una modificació de l’anterior legislació. Regula la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones al Registre Civil.
- Majors d’edat. Segons assenyala el primer article de la llei, només estan legitimats per realitzar aquest tràmit aquelles persones amb nacionalitat espanyola que siguin majors d’edat.
- Requisits. Dos dels principals requisits de la normativa són un informe mèdic o psicològic que confirmi un diagnòstic de disfòria de gènere i almenys dos anys de tractament hormonal. Una de les novetats de la modificació de la llei el 2007 va ser que va eliminar el requisit de sotmetre’s a una cirurgia de reassignació de sexe.
- Menors d’edat. Encara que no poden fer el canvi al Registre Civil, la llei sí que permet als transsexuals menors d’edat començar amb tractaments hormonals just abans de la pubertat. A més, el departament d’Ensenyament i de Salut, entre d’altres, faciliten els canvis de nom als seus documents.
Paula Marquès, Ivars de Noguera, 37 anys: "Fa cin mesos que espero. No vull anar amb un DNI que no em correspon" Quan Paula Marquès tenia entre vuit i nou anys va començar a sentir que passava una cosa estranya. “Però eren els anys 80, no hi havia tanta informació com ara i vaig continuar amb la meua vida, amb la meua doble vida”, recorda aquesta veïna d’Ivars de Noguera. I va continuar així fins que fa ara tres anys (en té 37) va decidir viure les 24 hores del dia com realment sempre s’havia sentit, una dona. “Arriba un dia que et plantes i dius: fins aquí. Jo vaig tenir molta sort perquè vaig comptar amb el suport de la meua família i dels amics, però conec casos dramàtics que en aquell moment perden tot el seu entorn”, assegura la Paula, que avui és vicepresidenta del consell municipal LGTBiQ de l’ajuntament de Lleida. De fet, ella mateixa ha hagut de fer front a molts dels tòpics relacionats amb el col·lectiu transsexual i que provoquen, per exemple, que les dones transsexuals pateixin fins a un 90% d’atur per culpa del rebuig social. Després de fer aquest pas de fer-ho públic, la Paula va iniciar el procés d’hormonació, que dura tota la vida i que no necessàriament culmina amb una intervenció quirúrgica de reassignació de gènere. Tanmateix, el tràmit de demanar el canvi de sexe al Registre Civil l’havia anat ajornant. Al gener va acudir al de Balaguer a presentar la sol·licitud, però encara n’espera la resolució. “És una incomoditat haver de mostrar un DNI que no es correspon amb qui ets. No és normal que aquí triguin tant quan a Barcelona és una cosa que es resol en un mes”, afirma. La Paula sí que compta, a dia d’avui, amb el canvi fet a la targeta sanitària. “És molt ràpid i evita situacions incòmodes quan vas al CAP o a l’hospital.”
