Ja està aquí Sant Joan. Com podem ajudar les mascotes davant la por als petards?

Ja ha arribat el solstici d’estiu i, amb ell, la celebració de la revetlla de Sant Joan. Antigament, quan les mascotes vivien dins la llar però sense estar tan integrades amb la família, podien fugir fàcilment dels petards. Sortir corrents cap al camp o amagar-se sota el llit de les habitacions més remotes que tenien les cases grans eren dues solucions assequibles. Ara, no obstant, a les ciutats és complicat que els animals puguin abstreure’s del bombardeig de petards que protagonitzen la nit de Sant Joan. Per tant, ens trobem amb que algunes de les mascotes es veuen rodejades pel soroll i no poden escapar, una situació que els afecta de forma important, segons alerta el Consell de Veterinaris de Catalunya.

Segons els especialistes, de totes les solucions existents, la clau seria poder preveure el cas i realitzar a temps una desensibilització de les mascotes per tal que s’adaptin. La finalitat d’aquesta teràpia no és que els animals gaudeixin del soroll, perquè això segurament no passi, però com a mínim s’ha d’intentar que no l’assumeixin com una amenaça.

A banda de teràpies de dessensibilització, que han d’anar a càrrec d’un veterinari etòleg, per reduir l’estrès de les mascotes la nit de Sant Joan es poden fer servir feromones. Es tracta d’una substància química que aquieta l’ànim dels animals, ja que els permet reconèixer una olor de tranquil·litat que mitiga situacions que ells perceben com adverses. Es poden obtenir en format difusor o en collar. Els veterinaris recomanen començar a utilitzar-los una setmana o dues abans de la data senyalada.

Una altra opció són els medicaments nutracèutics. Són complements nutricionals que, ja sigui perquè porten molècules que s’assemblen als components de la llet materna; perquè inclouen triptòfan –un precursor de la serotonina-; o bé perquè porten melatonina –hormona que indueix al son-, calmen a les mascotes. S’ha de tenir present que és primordial iniciar el subministrament amb una o dues setmanes d’antelació.

Per últim ens queden els medicaments pròpiament dits que deixaran a les mascotes “fora de joc” i que, amb una mica de sort, faran possible que “oblidin” la experiència. Són medicaments molt potents que han de ser receptats per un veterinari. En aquest cas és imprescindible testar-los anteriorment a la nit de Sant Joan per poder veure els efectes, ja que un dels efectes secundaris és la “reacció paradoxal”, és a dir que la mascota no es tranquil·litza sinó que s’excita encara més.

Pautes per ajudar les mascotes la nit de sant joan

A banda de tot això, existeixen una sèrie de pautes a seguir quan el nostre animal de companyia s’enfronta a una nit tan especial:

COSES QUE NO S’HAN DE FER

• Ni acariciar-lo ni parlar-li. Si ho fem estarem fent-li creure que la seva reacció és la correcta, de manera que l’animal anirà incrementant la situació d’estrès.

• Ni renyar-lo ni castigar-lo. És una reacció incontrolable i si ho fem s’acabarà desesperant i fins i tot podria atacar.

• Utilitzar la tècnica denominada inundació, la qual consisteix en rodejar l’animal de petards explotant. Si ho fem pot arribar al extrem en que la mascota es desesperi fins al punt de quedar-se paralitzat i arrossegui els efectes al llarg de tota la vida.

• Sortir al carrer quan hi hagi petards si la mascota té por.

COSES A FER DINS DE CASA

• Tancar finestres i baixar persianes per a mitigar el soroll exterior.

• Deixar totes les portes obertes, inclús dels armaris. Així poden moure’s i disposen d’amagatalls on resguardar-se.

• Posar música o la televisió amb el volum alt. No hi haurà queixes de veïns.

• Ignorar-lo quan s’espanti per no desfavorir la reacció.

• Prestar-li atenció quan estigui calmat perquè sigui conscient del què ha de fer.

• Mantenir la calma. Així ells es relaxen més al veure’ns tranquils.

COSES A FER AL CARRER

• Sortir a les hores en què hi ha pocs petards o inclús cap. Evitar els moments més intensos de la festa.

• Portar sempre a la mascota lligada.

• Fer sortides curtes i a prop de casa per poder tornar ràpid si és necessari.

• Ignorar a l’animal quan s’espanti. Si s’atura ens parem i si arranca a córrer anirem amb ell. S’ha de procurar no tirar de la corda i limitar-nos a acompanyar-lo durant el passeig.

• Parlar-li i acariciar-lo quan estigui tranquil.

• Mantenir la calma en tot moment.