Una injecció contra el colesterol i les malalties cardíaques que provoca
Demostren l’eficàcia d’una vacuna
Una injecció a l’any per combatre el colesterol dolent i les malalties cardíaques que causa. Aquest és l’objectiu d’una investigació per crear una vacuna contra un problema que afecta la meitat dels adults al món ric. L’eficàcia de la vacuna acaba de ser demostrada en ratolins alterats genèticament per tenir un metabolisme semblant a l’humà i desenvolupar ateroesclerosis (acumulació de plaques que tanquen les artèries) a causa d’una alimentació molt rica en greixos.
L’èxit en la prova en animals va ser anunciada en un article publicat recentment en la European Heart Journal.
La vacuna, denominada AT04A, ha aconseguit reduir en un 53 % la quantitat total de colesterol i reduir en un 63 % el dany per ateroesclerosis als vasos sanguinis en el ratolins tractats, en comparació amb animals no vacunats.
La següent fase del projecte és testar-la en humans. "La idea darrere del nostre producte és estimular el sistema immunitari humà de manera que desenvolupi una resposta d’anticossos contra una proteïna anomenada PCSK9, implicada en el desenvolupament d’un elevat LDL, el colesterol dolent", va explicar Efe Günther Staffler, director de tecnologia de l’empresa desenvolupadora del fàrmac AFFiRiS.
La vacuna produeix uns anticossos que ataquen a la PCSK9, una proteïna que s’adhereix als receptors encarregats de netejar les sagni de lipoproteïnes de baixa intensitat (LDL), dificultant el seu treball.
El problema, va assenyalar Staffler, és que aquesta proteïna és produïda per l’organisme humà i, per tant, és tolerada pel sistema immunitari, a diferències dels patògens aliens al cos contra els quals normalment actuen les vacunes. Per això, el que aquesta vacuna fa és, segons Staffler, "enganyar" al sistema immunitari, presentant-li un antigen prou semblant a la PCSK9 perquè el cos desenvolupi anticossos que ataquin tant a la proteïna com a aquesta substància aliena.
Per això, Staffler va matisar que es tracta més d’un tractament per immunoteràpia que una vacuna pròpiament dita.
AFFiRiS destaca que n’hi hauria prou amb injectar-se la vacuna una vegada a l’any, la qual cosa suposa un avantatge respecte als actuals tractament contra el colesterol mitjançant estatinas, que han de ser ingerides cada dia. "Pot ser més fàcil per al pacient i, bàsicament, funcionar millor", va dir Staffler, qui va matisar que, en principi, la vacuna no seria aplicable a alguns tipus de colesterol alt d’origen genètic. A més, seria una resposta per als pacients en qui les estatinas no funcionen, entre un 1 i un 7 % del total.
"En qualsevol cas, ens agradaria finalment mostrar una reducció en el risc cardiovascular, que és el que realment interessa als pacients, als contribuents i a la comunitat mèdica," va resumir. S’espera que a finals d’aquest any acabi la fase inicial del test que s’està realitzant en 72 persones sanes, en col·laboració amb la Universitat de Medicina de Viena, per verificar que la vacuna és segura. "Esperem veure el nostre medicament d’immunoteràpia al mercat entre 2023 i 2025", va avançar Staffler, que va advertir que la vacuna no pot substituir a la prevenció mitjançant una vida i una dieta guareix.
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la meitat dels adults al món ric pateix de colesterol alt, el doble que als països amb ingressos baixos.
Uns 2,6 milions de persones moren cada any per problemes derivats del colesterol, principalment afeccions cardíaques.
El colesterol és una substància grassa natural necessària per al funcionament de l’organisme. Es produeix principalment al fetge, però també s’obté a través d’alguns aliments.