Judicis franquistes: “No tornaran, però s'ha fet justícia”

“Els nostres familiars no tornaran, però s’ha fet justícia.” Així es va expressar aquest divendres l’historiador Àlex Cervelló, nebot d’un represaliat pel franquisme el nom del qual va aparèixer publicat aquest divendres a la llista de judicis franquistes anul·lats per la llei de reparació jurídica aprovada la setmana passada pel Parlament. El seu besoncle, Joan Salvadó Serres, va ser afusellat al cementiri de la capital del Segrià el maig del 1940 i enterrat en una fossa comuna. Tenia 40 anys i sempre va negar els fets pels quals va ser condemnat.

Segons va explicar Cervelló, el seu oncle era veí de Gandesa i havia tornat del camp d’Argelers a l’acabar la Guerra Civil. Veïns del poble el van denunciar. Li imputaven haver militat a la CNT, haver participat en la crema de l’església i d’arxius i, el més greu, haver pres part en la detenció i l’afusellament d’un altre veí de Gandesa afí al règim.

Fins la viuda de l’afusellat va negar que Salvadó hagués anat a buscar el seu marit a casa. Però aquest testimoni tampoc va servir. L’agost del 1939, Salvadó va ser traslladat a la presó de Lleida i, en qüestió d’un mes, va ser condemnat a mort.

El 16 de setembre del 1939, el consell de guerra va dictar la sentència i el 21 de maig del 1940 va ser afusellat a les parets del cementiri de Lleida i enterrat en una fossa comuna. “La meua àvia, germana de Joan Salvadó, no va arribar a superar-ho mai. Sempre deia que no volia morir-se sense deixar flors a la tomba del seu germà. El dia que van inaugurar el monument en memòria dels enterrats a les fosses de Lleida (el 28 d’octubre del 2010), la meua família i jo vam anar a l’homenatge. La meua àvia, sense saber-ho, perquè estava molt delicada de salut, va morir l’endemà”, va explicar Cervelló.

“Ara demanem que puguin obrir-se aquestes fosses per enterrar dignament els nostres familiars al seu poble”, va afegir. A la llista publicada aquest divendres apareixen noms de personatges tan significatius per a la història com són Lluís Companys, executat el 1940, o Salvador Puig Antich, el 1974.

La llista de judicis anul·lats té 2.500 pàgines i 66.590 noms L’Arxiu Nacional de Catalunya va publicar aquest divendres al seu web la llista de víctimes del franquisme que repara jurídicament amb la llei aprovada la setmana passada del Parlament. Recull les 66.590 persones físiques i quinze de jurídiques que van patir procediments judicials a la Guerra Civil i la dictadura “per la seua afiliació política, sindical, associativa, per les seues idees o creences o per les seues opcions vitals”. El Parlament va aprovar per unanimitat aquesta llei, que anul·la els judicis franquistes i estableix la publicació de la llista, que podrà actualitzar-se. Inclou noms i cognoms, sexe, procediment, les dates d’inici i de sentència, pena, commutació o indult demanat i execucions. D’altra banda, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals cedirà al Banc Audiovisual del Memorial Democràtic 300.000 hores d’entrevistes a persones que van viure la Guerra Civil i la dictadura, en el que serà el fons documental de memòria històrica més important d’Europa.