Integració laboral per a cinc refugiats acollits a Lleida

La vintena de persones refugiades que han arribat a Lleida ciutat aquest últim any fugint de conflictes bèl·lics o polítics als seus països d’origen i que han estat ateses per Creu Roja comencen a veure la llum al final del túnel.

I és que el programa dissenyat per l’entitat per facilitar-los la integració està donant els seus fruits, ja que divuit d’aquests ciutadans, nou adults i nou nens (fonamentalment veneçolans, ucraïnesos i sirians), han aconseguit superar la primera fase d’acollida del projecte i es troben ja en un segon nivell, en què es treballa la integració social i en el qual es busca que cada vegada siguin més autònoms.

Tots els que són majors d’edat (resideixen en pisos de forma semiautònoma) ja compten amb permís de treball i cinc d’ells han aconseguit una ocupació a la campanya agrícola. Per a l’atenció en la primera fase d’acollida, Creu Roja compta amb quatre habitatges a Lleida per a 22 persones.

L’entitat fa més de deu anys que treballa a Ponent amb els refugiats, i el 2013 va ser quan va arribar a Lleida el primer ciutadà sirià. Des d’aleshores, s’ha atès un total de 77 refugiats.

En primera persona

Álvaro L. Gutiérrez, refugiat veneçolà: 

«Ser refugiat suposa començar una vida de zero»

Un segrest i amenaces de mort i de raptar la seua filla van ser el que van motivar Álvaro Luis Gutiérrez a abandonar Veneçuela fa ara dos anys. Hi treballava com a enginyer industrial en una empresa que va haver de tancar. “Jo comunicava acomiadaments i vaig quedar com a culpable de moltes coses. Em van segrestar durant hores i em van emmordassar”, recorda aquest veí de Lleida.

Per això va enviar la filla i la dona a Espanya i quan va vendre el patrimoni va demanar vacances per fugir del país. “Entro a Espanya com a turista i faig la petició de protecció internacional. Al cap de vint dies em van donar la condició d’asil polític.” Primer va aterrar a Madrid, però com que la seua exdona (de la qual està divorciat) i la filla viuen a Reus, la policia li va buscar una plaça vacant de refugiat al més a prop possible i va ser a Lleida.

Gràcies a Creu Roja va estar sis mesos en la fase d’acollida i es va formar com a auxiliar d’infermeria. Ja ha tingut el primer contracte a la campanya de la fruita i ara espera ser contractat en una residència per a gent gran. “El procés està sent dur però molt gratificant. Véns de ser independent i passes a dependre de tot. És com començar una vida de zero.”