Les ulleres de realitat virtual ajuden pacients amb lesions motrius a recuperar el moviment

Una tècnica pionera de rehabilitació que fa servir ulleres de realitat virtual (RV) permet "enganyar al cervell" i accelerar així la recuperació de pacients amb lesions motrius perquè recuperin el moviment, ha explicat en entrevista la doctora en neurocontrol motor Charo Ortín.

Aquest mètode es basa en la neurovirtualitat, terme amb el que l’experta defineix "l’influx que té la RV als mecanismes plàstics de les neurones" i com és capaç de convèncer-lo que el que estan veient els ulls del pacient és la seua pròpia realitat.

Ortín aplica aquesta tècnica en el centre madrileny FOREN (Formació i Rehabilitació Neurològica), on assegura haver tractat "amb èxit" ja a prop de quaranta pacients, després de tres anys previs d’estudi teòric.

Durant aquell període "vaig descobrir el paper clau de les neurones espill, així anomenades perquè imiten el moviment o l’emoció de la persona que tenim davant" i un exemple del funcionament del qual és el "contagi" dels badalls.

Aquestes neurones també es poden aplicar a la rehabilitació dels pacients a través d’un entrenament de RV que "enganya" al cervell perquè aquest cregui que la mà o el peu es mouen seguint els seus ordres, evitant així la plasticitat negativa.

Un pacient que ha quedat lesionat "continua sabent com moure una mà o un peu, però les seues connexions neuronals són febles" i per això el mandat que envia al cervell "no obté resultat ja que la plasticitat de les neurones, és a dir, la seua capacitat per aprendre o desaprendre alguna cosa, s’ha tornat negativa", ha precisat aquesta especialista.

El mètode FOREN funciona de tal manera que, quan el pacient prova de moure la seua extremitat lesionada, rep una resposta del seu terapeuta -per electroestimulació, vibració o temperatura- mentre contempla a través de les ulleres un vídeo en el qual l’esmentada extremitat es mou realment.

Encara que no és la seua, el seu cervell creu que sí gràcies a una congruència i una sincronia perfectes mitjançant les quals el pacient es convenç que és ell que realitza el moviment.

"Això eleva la seua motivació i alegria" i contribueix fins en "un 90 % del tractament" per millorar progressivament la recuperació.

Amb un entrenament diari i gràcies a una repetició exitosa, el sistema nerviós reaprèn a moure’s, reforçant les connexions entre neurones i "la plasticitat es torna positiva", resumeix Ortín.

Tanmateix, no totes les persones poden ser sotmeses a aquest tractament ja que, segons aquesta experta, es necessita "capacitat d’imitació" -és a dir, que el seu sistema de neurones espill estigui intacte- i "voluntat de deixar-se enganyar, ja que l’engany del cervell és la base d’aquesta tècnica".

Encara que cada pacient necessita un temps diferent per crear unions "sòlides" a les seues neurones a base de repetició, "hem fet estudis on es noten canvis sensitius, motors o en la plasticitat de les neurones després de treballar mes i mig durant quatre dies a la setmana".

En l’actualitat, Ortín i el seu equip estan explorant l’aplicació d’aquest tipus de tractaments en altres malalties, com l’autisme o la demència senil, per a la qual farien servir a més realitat augmentada.

"Serà un projecte molt potent que, en les primeres fases de la malaltia, podria alleujar molt sofriment i recursos al pacient", ha assegurat.

Segons el seu parer, la tecnologia RV es troba en un moment de "boom" i "màxima revolució", pel qual "hauria de donar-se la mà amb la medicina i avançaria conjuntament", ja que les possibilitats de desenvolupament i aprenentatge són "enormes".

Ortín ha afegit que el seu repte és "molt viu" i "obert" a tots i que el que necessita principalment en aquest moment és finançament ja que "necessitem recursos per créixer i qualsevol ajuda és poca".