Bacanal entre Ròmul i Venus

Un total de 600 patricis van participar aquest diumenge a la matinada a la 23a edició de la Bacanal, la celebració que cada any tanca la festa romana de Guissona. Si el dia va estar dedicat a la fundació de Roma, la nit va estar centrada en Venus i una vintena de vagines penjants al parc de l’Estany.

La festa simula que és la Iesso de l’any 723 aC, a les deu de la nit. Els mercaders ultimen la retirada de les seues parades. Han apagat l’enllumenat públic i no queda ni una ànima als carrers. Quan comença l’activitat nocturna de la festa romana, tota la població és a la plaça Major.

Amadeu Pipó fa sonar els primers compassos del segon moviment de la setena simfonia de Beethoven. Apareixen Ròmul (Paula), amb vestit negre, i Rem (Mar), de blanc. Es mouen units per un tros de tela negra que fa de cordó umbilical. Finalment, Ròmul assassina el seu germà.

El parc de l’Estany va quedar ambientat amb vagines gegants i es van preparar 500 litres de poció

Així van començar els 5 moviments de l’espectacle de l’escola de dansa Montse Esteve. Catorze ballarines d’entre 15 i 17 anys i una de només 6 anys van sortir a escena per representar els records d’infantesa de Ròmul. Era la primera vegada que actuaven a la plaça després que aquest any Esteve hagi renovat l’equip.

L’argument ens va situar al naixement de Roma, l’expansió de l’imperi, els records de Ròmul i va acabar de nou amb Beethoven, amb la novena simfonia. El públic es va fondre en un llarg aplaudiment i va pujar a escena per 22 any consecutiu Montse Esteve, acompanyada de l’artista encarregada del maquillatge, Agnès Pla, i la responsable del vestuari, Chelo Pardo.

Pocs minuts després, a les onze, la celebració es va traslladar al Portal de l’Àngel. Allà, 600 sorollosos patricis van encendre un a un la seua torxa i el Cèsar va presidir el seu últim viatge com a emperador, dos quilòmetres a peu fins al parc de l’Estany. La Bacanal, sempre dos anys endavant, va estar dedicada a Venus. Una dotzena de joves es van ocupar d’ambientar el parc, destacant una vintena de vagines gegants penjades d’arbres i parets, amb fotocony inclòs.

La nit va començar amb sopar i 500 litres de poció preparada per Jaume Ribalta. De fet, de la primera Bacanal només en queda la Poció, que es renova en cada edició, Jaume Ribalta i Miquel Parramon, el primer cèsar i creador de la festa.

Els altres, majoritàriament, van nàixer després de la primera Bacanal. I és que avui la festa ha aconseguit un nou galó, és una tradició i això passa quan els que l’organitzen ho fan amb la vista posada en els orígens. Bona prova d’això és que fins i tot la presentadora, Maria, és precisament la neboda del primer speaker, Xesco Grau.

A les dos va arribar el moment culminant, el concurs d’oratòria en el qual es vota els que seran cèsar i cleopatra durant les pròximes 365 calendes. Tenen un mandat de 10 anys i en cada edició han de preparar la festa, servir-la i netejar el parc a canvi de la gratitud dels patricis. Al final van aparèixer dos candidats i, després d’aquests, dos antics cèsars, Carboné i Ribe.

El públic va votar per aquest últim, que repetirà en el càrrec 5 anys després. El càrrec de Cleòpatra serà per a la seua dona, Francina, l’única que es va atrevir a pujar a l’escenari. La celebració va seguir amb un espectacle d’ombres xineses, una guerra de petons, música en directe, una mica de fruita i molta poció per poder resistir fins a les 11 del matí.