Expediran documents de nul·litat dels judicis franquistes

El departament de Justícia expedirà a partir del setembre documents de nul·litat dels judicis polítics durant el franquisme a Catalunya. Després d’haver-se aprovat la llei de reparació jurídica de víctimes del franquisme i de publicar-se els més de 66.000 noms dels afectats, ara els mateixos implicats o els familiars podran demanar un document que donarà fe de l’anul·lació d’aquelles sentències i processos judicials.

Els tràmits es podran fer presencialment a les oficines d’atenció ciutadana de la Generalitat, al telèfon d’informació 012 o omplint un formulari al web del departament de Justícia. El conseller de Justícia, Carles Mundó va explicar que “el més important” era l’aprovació de la llei i la publicació dels més de 66.000 noms al DOGC per part de l’Arxiu Nacional.

Ara, per completar aquest procediment, els afectats o els seus familiars podran demanar un document individualitzat que acreditarà que el judici al qual van ser sotmesos ha quedat anul·lat i va ser il·legal, ja que, segons Mundó, no complien les garanties democràtiques, no respectaven el dret de defensa, ni la legislació vigent llavors, com era l’Estatut d’Autonomia del 1932.

Les famílies també podran sol·licitar a l’Arxiu Nacional els expedients judicials sencers

Segons Mundó, aquest document “alliberarà” moltes famílies, i “posarà llum” a la “foscor” i a la “por”, ja que moltes víctimes han silenciat aquells episodis traumàtics. A més, les famílies que ho desitgin, també podran sol·licitar els expedients judicials sencers.

Tanmateix, alguns d’aquests documents es troben en arxius militars fora de Catalunya, la qual cosa en complicarà la recerca. En tot cas, els afectats poden sol·licitar la documentació a l’Arxiu Nacional, que els facilitarà l’accés si la té, o els dirà on la poden trobar. El Parlament, en un “acte de sobirania”, segons el conseller, va aprovar per unanimitat el passat 29 de juny anular les sentències polítiques del règim franquista.

Prop d’11.000 lleidatans van ser víctimes de la repressió Una de les conseqüències més cruels de la Guerra Civil i de la dictadura franquista van ser els processos judicials, coneguts com a sumaríssims, que es van obrir com un procés de depuració de tot el contrari al règim. Un informe publicat per l’Arxiu Nacional de Catalunya posa xifres a aquests processos. A Lleida, 10.849 persones van ser represaliades, el 3,5% de la població total de l’època, segons el cens del 1936.  D’aquests, 10.355 represaliats eren lleidatans d’origen i els altres 494 van ser persones davant d’un consell de guerra a Lleida. Del total de processats, 389 van ser executats, 45 durant la Guerra Civil i 344 entre el 1939 i el 1945. El més il·lustre dels noms de la llista és el de Lluís Companys, president de la Generalitat originari del Tarròs, fa ara 77 anys.