Música i llum 'lleidatanes' a Girona

Els actes de clausura del 600 aniversari de la nau gòtica de la catedral de Girona tindran, aquest cap de setmana, segell lleidatà. I és que Xavi Bové (Lleida, 1978) és l’encarregat de dirigir l’espectacle Transfiguració de la Nau, una obra immersiva que transformarà l’interior del temple amb una combinació lluminosa a ritme de la música especialment composta per a l’ocasió, amb tocs d’electrònica, i en la qual l’orgue de la catedral tindrà un protagonisme especial.

Així, el muntatge l’integren quatre parts que corresponen a quatre moviments musicals: introspecció, investigació, transfiguració i plenitud. La música serà interpretada en directe per una formació de deu músics: un piano, un grup de corda de la Giorquestra integrat per dos violins primers, dos violins segons, dos violes i dos violoncels, a més de l’orgue de la catedral, que el 2018 complirà 75 anys.

‘Moviments Granados’ va convertir en imatges la música en directe d’un piano, violoncel i violí

“La primera sorpresa amb què es trobarà el públic és que, contràriament al que és habitual, haurà d’asseure’s en la direcció oposada a l’altar, de manera que l’orgue els quedarà al centre”, va explicar Bové. “Aquesta és la nostra manera d’integrar-lo a l’espectacle”, va assenyalar.

Així mateix s’utilitzaran prop de seixanta projectors de llum. Per poder portar a terme l’espectacle ha estat necessari un modern software de gestió d’entorns 3D combinat amb un altre control audiovisual, entre altres elements.

Bové és enginyer de Telecomunicacions en So i Imatge, però ha dedicat la seua carrera a transmetre aquests coneixements a l’àmbit artístic vinculat a les noves tecnologies. Lleidatà establert des de fa cinc anys a Girona, entre els seus treballs destaquen el màping que va fer l’any passat a la façana de la Pedrera de Barcelona (vegeu el desglossament).

Gràcies a aquest projecte, va ser guardonat amb el Premi Tendències Artista Emergent 2016 que concedeix el diari El Mundo i el premi Pinzell de Cuixart 2017 de la Fundació Cuixart. A més, entre altres treballs, té a l’historial més de cent realitzacions en directe del Gran Teatre del Liceu entre els anys 1999 i 2013 i per a cines de tot el món.

Entrevista

Xavi Bové, creador: 

«M’encantaria tenir a Lleida un projecte»

Com va sorgir la idea de l’espectacle ‘Transfiguració de la Nau’?

Va ser una proposta de l’ajuntament de Girona per commemorar el 600 aniversari de la nau gòtica de la catedral de la ciutat. En un primer moment em van proposar un màping, però estudiant la seua història, vaig pensar que el més adequat seria un espectacle immersiu de llum i música. Els ho vaig proposar i van acceptar encantats.

Ara els màpings estan a l’ordre del dia.

Sí, és cert, però no són adequats per a tots els espais. Encara que la tecnologia permet moltes coses, cada lloc i monument té la seua pròpia vida.

Treballa actualment en algun projecte a Lleida?

No. M’encantaria treballar en un projecte a la meua terra! Hi va haver interès per col·laborar amb un festival del Pirineu, però de moment no hi ha res. Sí que tinc alguna cosa per a la Sagrada Família i un altre projecte per a Milà.

A Lleida s’ha parlat de crear un màping per a la Porta dels Apòstols de la Seu Vella. Coneix la iniciativa?

El cert és que no, però seria fantàstic poder-hi crear un màping.

Autor d’un mapa interactiu a la Pedrera de Gaudí Un dels projectes més espectaculars de Xavi Bové en els últims anys va ser el màping que va produir i dirigir el febrer de l’any passat a la façana de la Pedrera, l’emblemàtic edifici modernista de Gaudí. Era un encàrrec de la Fundació Catalunya-La Pedrera en el centenari d’Enric Granados i en el marc del Festival Llum-BCN. Titulat Moviments Granados, el videomàping va projectar sobre la façana Trio Opus 50. Cadascuna de les tres columnes estava dedicada a un instrument: violí, violoncel i piano. El so de les interpretacions en directe, així com els moviments del director, van ser captats i transformats en quatre capes de diferents colors sobre la façana. Així, el piano va generar els blaus; el violoncel, els rojos i taronges; el violí, els grocs, i el director, els tons verdosos. El fil conductor de tot plegat va ser l’aigua, que evocava les ondulacions de la façana i el canal de la Mànega, on va morir el compositor.