La flor d’un cactus "mort" del desert d’Arizona "regna" per una nit

Milers de persones van esperar ahir a la nit pacientment per a disfrutar de la bellesa i l’exòtica aroma de la "reina de la nit", la flor d’un cactus del desert d’Arizona (EUA) que s’obre cap al tard i mor en sortir el sol.

Durant tot l’any el cactus semblés estar "mort", les seues branques llargues i primes de color grisenc amb espines semblessin ser troncs secs, sense vida, però durant la primavera produeix brots que es converteixen una nit a l’any en boniques flors d’un blanc radiant.

La raresa d’aquesta planta i les seues flors úniques atreu cada any l’atenció dels amants de la naturalesa, que pacientment esperen "la crida de la reina", com es coneix a la nit que els cactus floreixen gairebé de forma simultània.

Per als experts, és l’instint de supervivència de la planta el que produeix aquesta floració massiva.

"Tots els cactus floreixen alhora perquè només viuen una nit i depenen d’una papallona nocturna per ser pol·linitzada, la qual cosa permet al cactus generar la llavor necessària per continuar reproduint-se,", explica Efe Lee Mason, representant del parc Tohono Chul i expert en aquesta planta.

I és que aquest parc de la ciutat de Tucson, al sud d’Arizona, compta amb prop de 400 exemplars del denominat cactus periocereus greggi, típic també de la zona desèrtica del nord de Mèxic.

Cada any, aproximadament 2.000 persones acudeixen al parc a disfrutar de la "gran nit" en què aprecien les flors fins l’alba.

No existeix una data exacta perquè els cactus floreixin, pel que Mason vigila molt de prop el comportament de les plantes tan aviat sorgeixen els primers brots de flors per intentar "predir" la nit en la que la majoria obriran a l’uníson.

"Encara no hem pogut determinar si la calor o la pluja són factors perquè les flors obrin més ràpid", assenyala Mason, que des de 1997 porta un registre del comportament d’aquesta singular flor.

Aquest any, la "reina de la nit" va ser molt "capritxosa" i les seues flors van tardar més de l’usual, ja que tradicionalment aquesta cita gairebé improvisada amb els amants de les flors es dóna al juny.

Aquesta demora es deu, assegura l’expert, a la sequera viscuda en els últims mesos i les altes temperatures aquest any a la zona, així com el retard en l’arribada de les habituals tempestes del monsó que cauen cada estiu.

A causa d’aquest capritxós comportament de la "reina de la nit", centenars de persones s’inscriuen al web del parc per rebre actualitzacions sobre el progrés del creixement de les flors fins que arriba la "gran nit".

Les flors de color blanc amb matisos groguencs comencen obrir els seus pètals al voltant de les 6 de la tarda i arriben a la seua plenitud fins la mitjanit.

Els visitants comencen a arribar al parc tan aviat comença el capvespre, les senderes són adornades amb llums que permeten a la gent veure aquestes majestuoses flors d’una peculiar aroma "intensa i dolça".

"És una flor tan bonica, he vingut a veure-la els últims deu anys", va dir Efe Laura Soto, resident de Tucson.

Els amants de la naturalesa gaudeixen així de l’espectacle, i recorren cada sendera per contemplar aquesta flor d’uns 15 a 20 centímetres de llarg i un diàmetre d’uns 7 centímetres a la que, saben, li queden hores de vida. No així a la planta.

"Aquest és un cactus que viu per moltíssims anys, no sabem exactament quants, però poden ser més de cent", explica Mason. Així, durant més d’un segle la seua flor sorprèn pels seus fins pètals i la seua efímera existència.