Ponent, amb els refugiats

Funciona des de fa un any i ha aconseguit sensibilitzar centenars de lleidatans i finançar quatre projectes d’ajuda humanitària als camps de refugiats grecs per valor de 5.000 euros. Es tracta de Lleida pels Refugiats, una associació que continua treballant per millorar les condicions de vida dels que fugen de la guerra al seu país i amb l’objectiu últim d’aconseguir la seua plena inserció social.

Pilar Sierra, una de les fundadores de Lleida pels Refugiats, acaba de tornar del camp de Tessalònica, situat a Grècia, al costat de la frontera de Macedònia i Bulgària. Allà ha passat bona part del mes de juliol exercint treballs de logística i repartint menjar i roba entre les famílies.

“Tothom hauria de passar un dia als camps per trencar tòpics”, va afirmar aquest dimecres aquesta professora del Sant Jaume-Les Heures. Ella ho va fer per primera vegada l’any passat –va passar quinze dies a Katsikas (Grècia)– i, arran de la seua experiència, va començar a moure fils per poder crear l’associació lleidatana.

“Va ser una experiència molt impactant, per a mi hi va haver un abans i un després i vaig veure que no podia quedar-me de braços plegats davant d’aquella injustícia”, va explicar. Sierra, juntament amb uns altres quatre lleidatans, va fundar Lleida pels Refugiats l’estiu passat i actualment sumen més de vint socis.

El seu treball consisteix, en primer lloc, a sensibilitzar la societat sobre el drama dels refugiats. Per fer-ho, promouen xarrades en col·legis i instituts, col·laboren en diversos debats i jornades. El segon dels objectius és recollir diners per finançar projectes als camps de refugiats. Durant el seu primer any d’existència, n’han finançat quatre, la majoria centrats en l’alimentació. Per fer-ho, han organitzat a Lleida concerts, mercadillos solidaris i altres accions benèfiques, així com una campanya de recollida de roba en col·legis que va ser tot un èxit l’hivern passat.

A partir de la tardor, l’associació també vol centrar-se en l’acollida i la integració social dels refugiats arribats a la província de Lleida. Els interessats a contactar-hi poden fer-ho a través del correu electrònic lleidapelsrefugiats@gmail.com.

En primera persona

Pilar Sierra, cofundadora de Lleida Pels Refugiats: 

«Es vulneren drets humans i s’amaga a l’opinió pública»

Com se’ls va ocórrer, fundar Lleida pels Refugiats?

L’estiu passat vaig passar quinze dies al camp de Katsikas com a voluntària independent i l’experiència em va canviar la vida. Vaig sentir tanta indignació i ràbia al veure que es violaven els drets humans i que s’intentava amagar la situació a l’opinió pública que vaig decidir fer-hi alguna cosa.

Va trobar suport a Ponent?

Sí. Vam crear una pàgina web i va començar a contactar gent amb mi. Així vam decidir fundar l’associació Lleida pels Refugiats i començar a treballar. Els nostres tres objectius són la sensibilització, el finançament de projectes als camps i l’atenció i l’acollida dels refugiats que arribin aquí.

Es pot ajudar des de Lleida?

Per descomptat! No tothom ha d’anar als camps. Des d’aquí es realitza un treball enorme de sensibilització i de lluita contra el racisme i contra la xenofòbia.

Com ho fan per finançar projectes als camps?

Treballem en col·laboració amb petites ONG independents. I dic petites perquè són les més fiables. Les grans tenen tanta burocràcia que la meitat dels diners es perd pel camí.

Com veu el futur per als refugiats?

Estancat. Els camps han passat a dir-se assentaments permanents. Si no s’hi posa solució, acabaran com els sahrauís.

De l’eufòria d’haver arribat a la desesperació de no tenir futur El drama dels refugiats s’eternitza i la solució no sembla estar a prop. L’immobilisme dels governs fa que milions de persones es vegin “atrapades” als camps. “Des que vaig estar a Grècia l’any passat fins a aquesta última visita, els ànims canviat. Han passat de l’eufòria d’haver sobreviscut i haver arribat a Europa a la depressió per xocar contra la dura realitat. No veuen clar el seu futur, els adolescents tenen molta ràbia continguda, hi ha problemes de depressió, d’intents de suïcidi...”, va explicar Sierra. Els camps han passat a dir-se “assentaments permanents”.