Una de cada quatre dones de Ponent que està en edat fèrtil no té fills

Cada vegada són més les dones i els homes que decideixen no tenir fills. Una opció de vida que, tanmateix, genera encesos debats, sobretot en el bàndol femení, i que, malgrat una pressió social que continua sent forta, va guanyant terreny, a mesura que es trenquen tabús socials i estereotips. I les dades mostren que el sexe femení que no té fills no representa un percentatge petit. Segons l’Idescat, una de cada quatre lleidatanes en edat fèrtil (de 16 a 49 anys) no és mare (la xifra absoluta supera les 40.000), i una part no ho és per decisió pròpia. Un altre estudi, de la Universitat Autònoma de Barcelona, assenyala també que una de cada quatre dones nascudes a la segona meitat dels 70 no serà mare. Sobre aquesta qüestió, els investigadors afirmen que el retard de l’edat de la primera maternitat i les condicions materials i conjugals que envolten la decisió entre els 25 i els 40 anys són les principals causes d’aquesta infecunditat. Tanmateix, els que per decisió pròpia no volen tenir-ne comencen a explicar els seus motius i reclamen el seu estatus.

Una alternativa que també s’obre pas als mitjans i en el món editorial. María Fernández-Miranda, sudirectora de Cosmopolitan, ha publicat el llibre No madres. Mujeres sin hijos contra los tópicos. En aquest, busca referents en actrius, models, presentadores o escriptores per reflexionar sobre la no-maternitat. “Jo no vaig tenir mai instint maternal, però vaig arribar a una edat en la qual em vaig plantejar intentar tenir fills”, explica a SEGRE. Fernández-Miranda es va sotmetre a un llarg i dolorós procés de fecundació in vitro durant el qual va reflexionar sobre el que de debò volia, que era no tenir fills. “Estic a favor de la llibertat de decidir. No promulgo que el millor sigui no ser mare. Demano que em respectin per no voler tenir-ne”, sentència. Entre les entrevistades destaquen els sentiments de culpa i vergonya que han sentit aquestes dones. I és que la pressió social està molt lligada a la nostra cultura i al paper que estrictament sempre s’ha atorgat a la dona, com a reproductora i cuidadora de la família.

Sobre això, Begoña Enguix, directora a la UOC del grau d’Antropologia, assenyala a aquest diari que, encara que actualment s’oculten menys les motivacions per no tenir fills, la pressió social encara es manté amb força. “Segueix sent una tendència social el fet de preguntar a una dona sense fills per què no en té. En canvi, a l’home no”, afirma. Altres motius que estarien darrere de la decisió de no tenir fills són la dificultat d’accés al mercat laboral i haver de triar entre família i ascens professional. Però n’hi ha d’altres, com ara les causes econòmiques o voler un estil de vida que no inclogui tenir nens. “Es creu que una dona sense fills està incompleta. Però jo tinc una vida molt plena”, afirma Fernández-Miranda.

A pesar que hi ha menys tabús i la societat està més oberta a totes les opcions de família, la tendència és pressionar la dona perquè es reprodueixi. “Si el nostre entorn més proper ens pressiona, podem prendre una decisió no desitjada que pot tenir conseqüències”, assegura Anna Cunyat, psicòloga i membre de la junta del Col·legi de Psicologia de Lleida. Dones que acaben a la consulta del psicòleg per la pressió que reben, en la majoria dels casos de la família, sobretot, quan arriben a certa edat.

L’informe de la UAB afirma que la societat hauria d’obrir un debat sobre la infecunditat davant de l’elevat índex d’envelliment de la població. Tanmateix, l’antropòloga de la UOC insta a tenir una visió més global. “El planeta està superpoblat. No ens extingirem perquè hi hagi dones que decideixin no tenir fills”, diu. “Reproduïm sempre el mateix model de dona i el canvi no serà real fins que la dona deixi d’estar en el punt de mira”, afirma Enguix. Qui és més feliç? Aquí hi ha estudis per a tots els gustos. I els dos bàndols ressalten que la felicitat està en allò que tries, amb total llibertat.

TESTIMONIS

Mari Plana

, 43 anys, sense fills, de Torrefarrera.

«No tinc fills perquè no vull»

“Això de no voler ser mare ho porto dins des de sempre, perquè ja ho deia de jove. M’he dedicat molt a la feina i he apostat per disfrutar de la vida i no he sentit mai l’instint de la maternitat.” Així parla Mari Plana, una veïna de Torrefarrera de 43 anys, subdirectora d’oficina de Nationale-Nederlanden. Fa un quart de segle que està amb la seua parella, amb qui comparteix la decisió de no tenir descendència. “No tinc fills perquè no vull. Reconec que quan en vaig complir 40 vaig dubtar, per allò de no penedir-me’n després, però al final vam decidir que no. Em sento una mica egoista, perquè la meua opció és la fàcil, però no tothom ha de casar-se i tenir fills, cadascú ha de fer el que vol”, assegura. I reconeix que amics seus que han estat pares li han confessat que, a pesar que els fills són el millor que tenen, si tornessin a nàixer, no en tindrien. “A mi la gent no m’ha pressionat, però és horrible pressionar les dones per aquesta raó. Això sí, quan ho tens clar, això no t’ha d’importar.”

Mireia i Salvador

, parella sense fills de Castellnou de Seana.

«Un fill et canvia la vida i a nosaltres no ens ve de gust»

“Simplement i planerament, no em ve de gust. No he tingut mai el desig de ser mare.” Així es va expressar Mireia Segarra, una veïna de Castellnou de Seana de 40 anys que no vol tenir fills. Mireia és administrativa i també treballa com a educadora canina de manera altruista. A més, és fotògrafa i voluntària a la protectora de Tàrrega, on passa molt del seu temps lliure. Mireia sempre ha estat d’acord amb la seua parella, Salvador Fernández, en la decisió de no ser pares, i explica que la seua família ho té del tot assumit. “Som parella estable des dels 16 anys i ho hem dit sempre, des de ben joves. Fins i tot, si haguéssim volgut ampliar la família, hauríem adoptat”, van afirmar, encara que ara també descarten aquesta opció. Salvador és enginyer tècnic industrial de professió i, de la mateixa manera que Mireia, dóna molt valor a la llibertat personal. “Improvisem constantment, fem el que volem a cada moment i sabem que tot això és incompatible amb el fet de tenir fills”, van afirmar. “Sóc conscient que els nens et canvien la vida i jo no estic disposada a canviar la meua. No sé si aquesta manera de pensar és egoista o no, però crec que el que sí que és egoista és tenir un fill sense haver-ne analitzat abans les conseqüències”, va afirmar Mireia. “No hem tingut mai la sensació que ens falti res.” I va afegir: “M’encanten els nens, són fantàstics, purs, autèntics... però no per això vull introduir-los en la meua vida. Entenc que la maternitat és una experiència brutal, empatitzo amb les meues amigues, però jo vull un altre tipus de vida”. En canvi, Salvador va reconèixer que no li agrada gaire la canalla. “Si la gent reflexionés, molts no tindrien fills”, va concloure.

Carmina Pueyo

, sense fills, 51 anys, Lleida.

«Moltes dones han parit perquè ‘tocava’»

Carmina Pueyo va prendre fa molts anys la decisió de no tenir fills. “Alguna vegada m’ho vaig plantejar, segurament per una certa pressió social, però no me n’he penedit mai. No concebo la idea de tenir fills per donar sentit a la vida i moltes dones han parit perquè era el que els tocava en aquell moment”, assegura aquesta lleidatana de 51 anys, que va ser regidora a la Paeria i que forma part del grup Dones de Lleida. Ella mateixa reconeix que el fet de no haver estat mare li ha permès fer altres coses que l’han omplert tant com la maternitat. “Hi ha coses que m’interessen més i m’omplen més que tenir fills. Simplement, és així. És una qüestió personal de saber el que vols a cada moment. No nego que no sigui bonica la maternitat”, apunta Carmina, que forma part de la Pastoral de Joves del Bisbat i que estudia al Conservatori de Música. I pel que fa a la pressió social en aquest aspecte, assegura que “a mi m’han pressionat molt per casar-me, però al no haver tingut parella estable la gent no ha incidit tant en el tema de ser mare. Això sí, sempre pregunten i escoltes coses”. “Es dóna per fet que totes les dones han de tenir fills perquè la maternitat sempre ha anat lligada al matrimoni i a la família, però jo sóc tan dona i tan feminista com la resta”, sentencia.

Arboló Monell

, sense fills, 37 anys, Balaguer.

«Fa anys que escolto que se’m passa l’arròs o que sóc egoista»

“És una pregunta que no s’ha de fer, perquè és una decisió íntima i, en canvi, la gent te la fa de forma gratuïta.” Així respon Arboló Monell, una jove de 37 anys de Balaguer, a la pregunta que li qüestiona per què ha decidit no ser mare. “La gent et jutja ràpidament quan ho dius i escoltes comentaris que no sé el que em perdo, que me’n penediré, que se’m passa l’arròs o que sóc molt egoista. Fa anys que escolto aquestes coses i de gent que no té cap mena de confiança amb mi. La funció vital de la dona per a la societat continua sent ser mare i, si no ho ets, sembla que estàs incompleta”, assegura. Per a Arboló, que treballa en una gestoria de la capital de la Noguera, resulta anacrònic que en ple segle XXI segueixi existint aquest debat. “M’enerva que continuï sent notícia que hi hagi dones que no vulguem tenir fills. M’agradaria pensar que la pressió que existeix desapareixerà, però això va lligat a un problema més de fons, com és la percepció antiga que es té encara de la feminitat”, apunta. I és que ella està convençuda que als homes que opten per aquesta mateixa decisió no se’ls jutja, com sí que succeeix en el cas de les dones. “Sembla que una dona no és una dona si no té parella i fills. És un doble judici al qual se’ns està sotmetent, i això no és igualtat. El fet d’haver de justificar contínuament la meua decisió implica una culpa, com si fos una cosa que no estigués fent bé. Però ningú no ha de ficar-se en les meues decisions personals.” Creu que podrà penedir- se’n en algun moment de la vida? “Això no se sap mai, però ara mateix és la meua decisió i crec que és la millor. A la vida hi ha tantes coses de les quals un es pot penedir...”, reconeix.

ENTREVISTES

Begoña Enguix

, antropòloga i directora del grau d’antropologia de la uoc

«Avui s’oculta menys no voler tenir fills»

Decidir no tenir fills és un corrent a l’alça? És més possible socialment i ara s’oculta menys. Abans, l’únic paper reservat a la dona era el domèstic: reproductives i cuidadores. L’accés al mercat laboral i els avenços aconseguits pel feminisme ens han donat altres possibilitats. Però encara hi ha molts impediments. 

És un prejudici només per a la dona o també per a l’home? Jo crec que només per a la dona. A l’home no se li pregunta per què no té fills. Segueix sent una tendència social.

Carrera o família? Compatibilitzar la criança amb una carrera no és fàcil, per la qual cosa sí que pot ser una opció per decidir no tenir fills. Aquí hi ha un desavantatge femení.

Quines conseqüències pot tenir que cada vegada hi hagi més dones que no tinguin fills? Cal tenir una mirada més global. El planeta està superpoblat, la qual cosa ens permet prendre lliurement la decisió de procrear o no. 

Està la dona en el punt de mira de la societat? Completament, és necessari que ens deixin en pau. Hi ha hagut un canvi en els últims anys, però s’ha de democratitzar la cura de la família. 

Què ajudaria aquest canvi? Els mitjans, sobretot la televisió, hi tenen un paper fonamental. Es transmeten models i comportaments que van en contra de l’establert.

María Fdez.-Miranda

, periodista i escriptora

«Costa admetre que no vols ser mare»

Per què va escriure el llibre No madres. Mujeres sin hijos contra los tópicos? Vaig començar a escriure perquè em sentia perduda, tenia sentiments contradictoris i  necessitava referents. Em vaig posar en contacte amb l’actriu Maribel Verdú i ella em va animar

a seguir. 

Però vostè ha intentat tenir fills... He passat per tots els estats. No m’han agradat mai els nens i no tinc instint maternal. Però em vaig casar als 35 i vaig pensar: “Ho intentarem.” Em vaig sotmetre ni més ni menys que a set processos de fecundació. M’ho vaig passar molt malament.

I si no ho desitjava, per què va passar per aquest procés? Quan començo una cosa, l’he d’acabar. I també hi havia la pressió de l’entorn. No volia estar sola quan envellís. 

Es diu que una dona sense fills no està completa. Sempre mostrem el mateix model de dona: aparellada i amb fills. La resta són models invisibles. Jo no vull fer apologia de res. Cadascú ha de buscar el seu camí a la vida. 

Quins sentiments provoca la pressió social? Et diuen que ets una persona ambiciosa i egoista. Però la felicitat es compon de molts aspectes. Tens por i vergonya d’admetre que no vols tenir fills. L’actriu Carmen Ruiz utilitza l’expressió “sortir de l’armari”. És terrible.

Anna Cunyat

, psicòloga

«La maternitat no és un desig universal»

Reben pressió les dones que no volen ser mares? Sí, a pesar de ser tan legítima aquesta opció com la de voler ser-ho. 

Com pot afectar-les? Si és molt fort i prové de persones properes, com ara de la parella, pot fer-les sentir egoistes i induir-les a prendre una decisió no desitjada.

Arriben aquests casos a les consultes dels psicòlegs? Sí, perquè es tracta d’una qüestió primordial a la vida i cal arribar a un acord. Si no és possible, cal replantejar-se la relació de parella. 

Què recomana? Si la pressió prové de persones llunyanes, no és necessari donar gaires explicacions. En canvi, si es tracta de la família més propera, el millor és exposar les idees amb sinceritat i explicar l’opció de vida que volem prendre. Hem de ser conscients que la maternitat no és un desig universal, sinó que és una elecció personal. En aquest sentit, el més important és no deixar-se portar ni actuar en contra de la pròpia voluntat. El fet de cedir en aquest aspecte pot acabar tenint unes  repercussions molt negatives.

Creu que els homes estan sotmesos a la mateixa pressió? No. Socialment, està molt més acceptat que un home no vulgui tenir fills, a pesar que el desig de maternitat o paternitat és igual en tots dos gèneres.

La líder laborista de Nova Zelanda, qüestionada per la maternitat L’última persona pública a veure’s embrancada en polèmiques sexistes ha estat Jacinda Ardern, de 37 anys i nova cap de l’oposició a Nova Zelanda, que podria convertir-se en la primera ministra del país si el Partit Laborista guanya les eleccions al setembre. El fet d’estar casada i no tenir fills l’ha posat aquesta setmana en el punt de mira, després d’haver d’enfrontar-se a preguntes sobre si té la intenció de ser mare i si això li impediria exercir responsabilitats polítiques. En la seua mateixa situació, sense descendència, es troben el president de França, Emmanuel Macron; el d’Holanda, Mark Rutte, o el d’Itàlia, Paolo Gentiloni, encara que cap d’ells no ha hagut de fer front a aquesta mena de qüestions personals.