Apotecàries pioneres a l'Urgell

Un dels tresors més ben guardats del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges és la farmàcia. Les religioses se’n van ocupar des de la seua fundació, al segle XII, fins al XVI, quan després del Concili de Trento va passar a ser regentada per apotecaris fins al XIX, que va tancar. Això sí, si ells marxaven havien de deixar els estris, que s’han conservat en molt bon estat.

Ara, des del 29 de juliol, els turistes poden contemplar per primera vegada la museïtzació de la farmàcia i tres projeccions mapades que ofereixen una visita immersiva a través de la qual els visitants descobreixen com era la vida al cenobi i de les abadesses. Ha sigut possible gràcies a una inversió de 545.000 € de l’Obra Social La Caixa a través del programa Patrimoni en Acció, hereu del Romànic Obert.

D’aquests, 495.000 € han estat per al projecte museogràfic i 50.000, per a l’adequació de l’espai d’acollida als visitants i la senyalització interpretativa del monument. Ara, el 19 d’agost la inauguraran el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de Cultura, Lluís Puig.

Vallbona cuidava ànima i cos. Els hospitals necessitaven ungüents i medicaments, la qual cosa feia imprescindible l’apotecaria. La majoria de les herbes de remeis les recollien les monges del seu hort entre el març i l’octubre. No hi podien faltar el fenoll, la menta, l’angèlica o la belladonna, per exemple. Entre els remeis més sol·licitats hi havia les pastilles contra la tos o l’oli de lavanda, que tenia efecte calmant, útil tant per a les monges que treballen a l’hort com per als pagesos.

Ara, a l’antic dormitori de les monges, a la sala gòtica, s’han instal·lat els estris, gerros, balances, llibres i morters i per primera vegada es mostra una col·lecció de cinquanta pots de ceràmica decorada, amb el nom dels productes, la majoria del segle XVIII, i l’armari que els contenia, així com una sèrie de caixes de fusta policromada.

La visita es completa amb un màping amb personatges virtuals i un vídeo. Abans d’arribar a aquesta sala, pot veure’s el sorprenent videomàping de l’scriptorium i un altre de la memòria del monestir.