OBITUARI MÚSICA
Mor als vuitanta-sis anys el compositor Xavier Benguerel
Una de les figures més rellevants de la música catalana del segle XX
El compositor Xavier Benguerel, considerat una de les figures més rellevants de la creació musical catalana de la segona meitat del segle XX, va morir ahir als 86 anys. Va conrear tots els gèneres musicals, des d’obres per a un sol instrument, passant per l’òpera, la cantata, l’obra simfònica fins a la música de cambra. El compositor, fill del reconegut escriptor Xavier Benguerel, va treballar fins als últims dies, ja que el maig passat estrenava El cementiri marí de Paul Valéry, en el qual va convertir els versos en una obra simfònica d’aire cambrístic que es va estrenar en el XVIII Festival de Música de Talteüll, al Rosselló. Autor de desenes d’obres, la que el va catapultar internacionalment va ser el Llibre Roig, basada en els cants i danses del segle XIV guardades al còdex montserratí del mateix nom i que es va estrenar al Liceu el 1988.
Nascut a Barcelona el 1931, es va traslladar a Santiago de Xile el 1940 amb els seus pares, exiliats per la Guerra Civil. Va tornar el 1954, un any clau per a la seua carrera artística ja que va suposar el seu ingrés a l’anomenada Generació del 51 i l’inici dels seus estudis amb el mestre Cristòfor Taltabull, si bé la formació de Benguerel ha estat marcadament autodidacta.
Aquests dos fets són molt significatius ja que van implicar una ràpida inserció en el moviment musical del seu país i, alhora, un progressiu contacte amb les tècniques i estètiques més avançades que s’havien desenvolupat a Europa en el transcurs de la primera meitat de segle.
Benguerel es va introduir ràpidament en l’òrbita de tendències renovadores com les representades per músics com Bartók o Stravinsky que van seguir, poc després, les de l’Escola de Viena. El concert al Palau de la Música Catalana (1972) és un dels moments més rellevants de la seua carrera, juntament amb la distinció amb el premi Luigi Dallapiccola (1977).
També s’ha de destacar l’estrena a Barcelona de l’òpera de cambra Spleen (1984). El 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat “per la qualitat d’una producció que ha tractat tots els gèneres musicals en un estil propi”.
