TRADICIONS CELEBRACIÓ
La 40a edició de l'Aquelarre de Cervera culmina amb més de 30.000 visitants
La festa de les bruixes ret homenatge a la capital de la Segarra per terra, mar i aire
Cervera va rebre des de dijous passat més de 30.000 visitants per disfrutar de la festa de l’Aquelarre, que aquest any va complir quaranta edicions. Com és tradicional, l’aparició i l’escorreguda del Mascle Cabró, diumenge a la matinada, va ser el punt culminant d’aquesta emblemàtica festa del foc i les bruixes a la capital de la Segarra.
Cervera va viure la nit de dissabte a diumenge el seu Aquelarre més massiu. Segons l’alcalde, Ramon Royes, la festa va portar en els tres dies a la ciutat més de 30.000 espectadors, “cinc mil més que en l’última edició”. També va ser l’espectacle amb més pressupost i amb més desplegament de mitjans. Un “Aquelarre XL”, va concloure Royes. De fet, va dir que el d’aquest any serà l’últim que es comptarà per anys: “A partir d’ara, serà l’Aquelarre i punt.”
Per la seua banda, les bruixes van arribar a la ciutat per terra, desfilant pel centre històric durant la cercavila; per mar, ja que tant l’encesa de la Universitat com la invocació van comptar amb una gran barca de vint metres que va fer les delícies del públic, i per aire, atès que el Mascle Cabró i la bruixa de Cervera van aparèixer muntats en dos grues gegants i van ser elevats sobre el públic a 25 metres d’altura. “El segon acte ha sigut redó”, va reconèixer el director artístic, Albert Parra, que ja suma set edicions d’aquesta gran festa a l’esquena.
Així, la invocació va comptar amb més de mig centenar d’actors i músics, que van oferir una actuació de 360 graus amb escenaris a cada un dels quatre costats de la plaça i al centre. En aquesta ocasió, l’actuació teatral va tenir la mort i la purga de l’ànima com a arguments.
L’espectacle va representar un grup d’ànimes mortals avançant cap al paradís terrenal per ser jutjades pels seus pecats. El Mascle Cabró i les bruixes van posar a prova la capacitat de redempció dels mortals en un viatge sensorial ple de llum i color.
Segons Parra, la part no material dels mortals es va debatre entre el bé i el mal, en una clara metàfora de la situació humana. La música va ser composta per Carlos Monfort.