Judit Sánchez: «L'actuació sanitària a la Rambla va ser exemplar»

La tasca sanitària davant dels atemptats de Barcelona i Cambrils és una de les actuacions més aplaudides en els últims dies dins i fora de les nostres fronteres. La responsable d’aquesta coordinació és la doctora lleidatana Judit Sánchez, directora d’operacions del SEM, càrrec en el qual complia un mes just el dia en què es va produir l’atac terrorista a la Rambla.

Què estava fent quan la van avisar dels atemptats?

Era en un dels centres de coordinació del SEM, a l’Hospitalet de Llobregat, en una reunió del comitè de direcció. Em va trucar el responsable de Barcelona ciutat i em va dir que hi havia un atemptat. Immediatament, em vaig adreçar a la Rambla.

Què va veure a l’arribar al lloc de l’atemptat?

Quan vaig arribar on s’havia parat la furgoneta, l’equip ja estava organitzat i s’havia iniciat el triatge de ferits. En 20 minuts, ja teníem totes les víctimes en estat crític en algun hospital. Però tampoc sabíem què podia passar, fins i tot es parlava que hi podria haver algun tirador. Estàvem protegits pels Mossos d’Esquadra, però exposats.

"En 20 minuts ja teníem tots els ferits crítics a l'hospital. Va ser clau"

Va evitar més morts el triatge dels ferits?

Va ser fonamental, perquè va evitar col·lapses als hospitals i l’equip del Centre de Coordinació Sanitària decidia a quin hospital havia d’anar cada un en funció de les ferides que tenia. Una mostra que es va fer un bon treball és que no es va haver de moure d’hospital cap dels ingressats. Aquest treball va ser clau.

Perquè el treball del SEM no és només dels que estan al carrer...

Efectivament. Al carrer, a la Rambla, hi érem molts professionals. Però també desenes que coordinaven des dels centres de resposta. Som un gran equip.

Què va sentir a l’arribar on era la furgoneta?

Quan arribes allà, no t’ho planteges. Et poses a treballar i ràpid, només vaig enviar un missatge a la meua família dient-los que estava bé. Però, quan ho vas assumint, sents tristesa pel que ha passat i no pots entendre com algú pot arribar a fer tant de mal.

I ara, com se sent?

Ara estic tremendament orgullosa del nostre equip i emocionada per la resposta de la ciutadania. Ha sigut una setmana molt dura. La sensació és que tant de bo no es repeteixi, però, si és així, estem preparats.

El SEM ja estava preparat per a una tragèdia així?

Fa més de dos anys que treballem en un operatiu amb víctimes múltiples. L’hem posat a la pràctica en altres ocasions, però mai abans en un context d’atemptat.

"Estic orgullosa del nostre equip i emocionada per l'afecte de la gent"

Hi va haver voluntaris?

Els que lliuraven aquell dia es van presentar per entrar en servei, més dels que necessitàvem. La resposta dels nostres professionals va ser exemplar.

Els sanitaris han necessitat atenció psicològica?

També som persones i, dins del nostre equip, hi ha una unitat de psicòlegs que es va posar a disposició de les persones que van treballar aquell dia. Ara, el més difícil serà tornar a la normalitat.

Com es va sentir amb l’homenatge que els va retre la societat?

Va ser espectacular. Molt emocionant. Nosaltres fem la nostra feina i és la millor del món. Per això no fa falta que la gent ens ho agraeixi. Però que ho faci i, a més, de la forma com ho va fer en la manifestació va ser molt emotiu. Ens fa oblidar una mica el tràngol que vam passar.

Què li deien els ciutadans?

Ens abraçaven, besaven i donaven les gràcies. Deixaven flors i es feien fotos amb nosaltres. No tinc paraules per descriure com d’agraïda estic.

També són un referent a nivell internacional...

Com a sistema d’emergències, ara mateix som una imatge per a la resta del món. Tots hem d’aprendre de tots. Des de França, per exemple, ja ens han demanat que participem en les seues jornades sobre catàstrofes i emergències.

Hi ha res a millorar?

Això sempre. Ara el que toca és fer balanç i mirar què podem reconduir. Som un servei essencial i els professionals s’enfronten diàriament a situacions complexes. No es pot anar just, en aquests temes.

És la cap d’operacions del SEM més jove. Què li sembla el repte?

Ja ho vaig ser com a responsable de l’àrea de Lleida i el Pirineu i ara a nivell de tot Catalunya. És un privilegi tenir, a la meua edat (34 anys), aquest càrrec i un orgull que apostin per mi per liderar aquest equipàs que tinc.