Els avortaments augmenten un 10% a Lleida, amb més de 800 en un any

Un total de 841 dones residents a les comarques de Ponent van decidir interrompre l’embaràs de forma voluntària el 2015, entre elles nou nenes de 13, 14 i 15 anys. Una xifra que augmenta un 10%, el segon repunt en vuit anys. En nou de cada deu casos és a petició pròpia i només en un 8% hi havia risc per a la mare o el fetus.

Les comarques lleidatanes han recuperat la tendència a l’alça en el nombre d’avortaments, amb un 10% més el 2015, el segon repunt en els últims vuit anys després de l’augment del 2013. Segons les dades del ministeri de Sanitat, un total de 841 dones residents a la província van decidir interrompre de forma voluntària l’embaràs, 80 més que un any abans, quan es van practicar 761 avortaments en la sanitat pública i privada. Els experts van atribuir l’últim augment a un fet puntual i, en el cas de les menors, a un inici cada més primerenc de les relacions sexuals, motiu pel qual aconsellen una major informació i formació.

A les comarques de Ponent, un total de 39 menors d’edat van decidir no continuar amb l’embaràs el 2015, fet que suposa un petit augment respecte a un any abans. D’aquestes, hi ha una nena de 13 anys, dos de 14, set adolescents de 17 i unes altres deu de 16. Per edats, destaca que més de la meitat de les dones que van avortar estan per sota dels 30 anys i que en el 63% dels casos ho fan per primera vegada, cosa que significa que més de 300 ho havien fet anteriorment. Entre les causes que al·leguen les dones per decidir interrompre l’embaràs, en el 91% dels casos és a petició pròpia, mentre que la resta són per risc per a la salut de la mare, per risc de malformacions al fetus o al detectar-se anomalies a l’embrió que són incompatibles amb la vida o incurables. Les dades de Sanitat també proporcionen el nombre d’avortaments segons el nivell de formació de la dona. En el cas de Ponent, més de la meitat ha cursat Secundària o equivalents i només en 32 casos la dona comptava amb estudis universitaris.

Per informar-se a l’hora d’avortar, el centre mèdic de la salut pública continua sent la primera opció. Segons Sanitat, més del 45% de les dones que van decidir interrompre l’embaràs el 2015 no tenien fills, davant el 54% que sí que els tenen. D’aquestes, 73 dones són mares de tres o més fills. L’informe mostra que en pràcticament tots els casos no consta cap mètode anticonceptiu. Quant a les setmanes de gestació a l’hora d’avortar, en més del 95% de les interrupcions complien el que estableix la llei de l’any 2010, reformada el 2015, que avala l’avortament fins a les 14 setmanes. Segons informa Sanitat, els centres que van notificar els avortaments van ser l’Arnau i els CAP de Prat de la Riba, Balaguer, Mollerussa i Tàrrega. En aquests últims es tracta dels anomenats avortaments farmacològics, només fins a les set setmanes de gestació.

Les lleis de l’avortament: del delicte al permís patern

Espanya ha tingut dos lleis sobre l’avortament. Fins al 1985 la interrupció voluntària de l’embaràs va ser delicte i, a partir d’aquell any, es va despenalitzar només en els supòsits de violació, risc per a la salut física i psíquica de la mare i malformació del fetus. El 2010, un altre govern socialista va aprovar una nova llei, de terminis, que continua actualment en vigor, encara que amb reformes. La legislació del Govern de Zapatero permetia per primer cop l’avortament lliure en les 14 primeres setmanes de gestació i l’ampliava fins a les 22 setmanes en els supòsits de risc per a la vida o salut de l’embarassada, que hi hagi greus anomalies al fetus o que es detectin anomalies incompatibles amb la vida. Aquesta llei permetia a les menors de 16 i 17 anys avortar sense consentiment patern. La reforma del govern de Rajoy, que va provocar la dimissió del ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón, va acabar amb aquesta circumstància i les menors necessiten permís.