SEGRE

TRIBUNALS

Les víctimes de nadons robats reclamen la creació d’un cens de desapareguts

Les associacions "Camino a la Justicia", l’Observatori Internacional per a la Defensa dels Drets Humans "Nuevo Ágora" i Avidna han commemorat el Día Internacional de les Desaparicions forçoses

Les víctimes de nadons robats reclamen la creació d'un cens de desapareguts

Les víctimes de nadons robats reclamen la creació d'un cens de desaparegutsEFE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Desenes de víctimes de nadons robats s’han concentrat davant del Congrés per reclamar la creació d’un "cens nacional" de desapareguts per poder conèixer la dimensió d’aquest problema a Espanya, que podria afectar uns 300.000 nounats.

Per segon any, les associacions "Camino a la Justicia", l’Observatori Internacional per a la Defensa dels Drets Humans "Nuevo Ágora" i Avidna han commemorat el Día Internacional de les Desaparicions forçoses amb aquesta concentració, en la que han recordat que "segueixen en la lluita" i que no que desistiran en ella fins que no tinguin una solució.

Així ho ha manifestat a Efe Pedro Caraballo, coordinador de "Nuevo Ágora", qui considera imprescindible la creació d’un cens nacional de nadons robats per poder donar solució a aquest problema i "poder tancar la Transició, que realment acabarà el dia que això hagi estat aclarit".

Caraballo ha lamentat que, malgrat les promeses dels polítics després de la seua primera concentració fa un any, no hi hagi hagut "grans avenços en els últims mesos", encara que ha reconegut que "s’han fet alguns passos, com és l’assignació de 100.000 euros en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per crear un banc de l’ADN.

Ha anunciat que en els propers dies esperen reunir-se amb representants de diferents grups polítics, la Federació de Municipis i Províncies (FEMP) o representants del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

El representant de les víctimes ha denunciat l’actitud de l’Església, que "està tancada i barrada i ni tan sols no ens ha donat l’opció d’entrevistar-nos amb algun responsable de la jerarquia eclesiàstica".

També ha criticat les traves judicials que, segons el seu parer, troben els advocats de les víctimes, principalment "les prescripcions no fundades de les causes".

En la concentració s’ha llegit un manifest en el qual s’ha demandat que els casos de nadons robats i les adopcions il·legals es converteixin en una "qüestió d’Estat".

Els afectats han criticat que han hagut d’"exercir de detectius privats" per recopilar els documents sobre les seues causes i han lamentat que no sigui el Ministeri de Justícia i l’Església els que els entreguin documents relatius a "naixements, històries clíniques o altres assumptes".

Entre els assistents es trobava Antonio Iniesta, qui busca el seu germà més gran, nascut a l’Hospital Sanjurjo de València el 3 de juny de 1957.

"Era el primer dels 4 fills dels meus pares i els van dir que havia mort", ha explicat Iniesta, mentre recordava com la seua mare va començar a sospitar del que podia haver passat amb el seu fill quan va començar a sentir parlar a la televisió dels nadons robats.

Els havien dit que el nadó va morir, no els van ensenyar el cos, es van ocupar de l’enterrament a l’hospital, no van firmar cap paper i desconeixen on va ser enterrat, ha relatat.

Segons el seu testimoni, "no hi ha historial clínic perquè es va destruir en un incendi el 1981, no hi ha lligall d’avortament en el Registre Civil i només existeix una fitxa d’ingrés i alta de la seua mare a l’hospital per malaltia".

El juliol de 2103 la denúncia presentada per la seua família va ser arxivada perquè la Fiscalia va al·legar que "els metges i les llevadores no van poder ser entrevistats en no poder ser identificats", la qual cosa, ha assegurat, "és totalment fals".

Ha manifestat que el 2014 es va anunciar la reobertura del seu cas, després de reconèixer la Fiscalia "errors en les investigacions", encara que ha dit que encara espera que això succeeixi.

Una dona nascuda a la localitat toledana de Mora ha anunciat que avui anava a posar el seu cas "en mans de la Fiscalia" després de "recopilar papers durant 4 anys".

Segons el seu relat, el seu nadó va nàixer el 25 d’abril de 1964 i va ser ingressat el 21 de maig a l’Hospital Clínic de Barcelona, on suposadament va morir el 18 de juny per deshidratació.

"Els papers certifiquen que la nena que jo vaig enterrar no era la meua filla, en l’historial mèdic surt el nom d’una mare que no sóc jo i no m’han donat la Fe de Baptisme", ha criticat.

Les víctimes de nadons robats reclamen la creació d'un cens de desapareguts

Les víctimes de nadons robats reclamen la creació d'un cens de desaparegutsEFE

tracking