MITJANS ANIVERSARI
SEGRE compleix 35 anys
El 3 de setembre del 1982 es publicava el primer número del que aviat seria el diari més venut a Lleida || L’any 1997 es va convertir en el primer rotatiu amb doble edició catalana i castellana
El 8 de novembre del 1982, els periodistes van haver de sortir amb barca de la redacció per la riuada.
Diu Ramon Camats que els periodistes escriuen l’esborrany de la història. I és cert. Un dia com avui del 1982 es va començar a escriure la de les comarques de Lleida des de les pàgines de SEGRE. La primera portada mostrava en exclusiva com seria la plaça de Sant Joan l’any 1983. No creguin que era un tema menor: la construcció d’un pàrquing va fer emergir les restes de l’antiga església de Sant Joan i la plaça es va convertir durant gairebé deu anys en un immens forat en ple Eix Comercial. Els temps estaven canviant, com va vaticinar Bob Dylan. I va ser, precisament, amb una proposta de canvi amb què va arrasar Felipe González a les eleccions que es van celebrar aquella mateixa tardor. Van ser uns mesos intensos. El 8 de novembre, una gran riuada va sembrar de mort i desolació del Pirineu a l’Ebre.
El diari va anar creixent amb la complicitat de lectors i anunciants i SEGRE va celebrar el seu primer lustre d’existència el 1987 com a líder indiscutible als quioscos de Lleida. I ha seguit al capdavant al llarg d’aquests trenta anys. Va ser el 1987, precisament, quan es va crear la secció Bot de Pernes, que va donar a conèixer autors com Vidal Vidal, Pep Coll o Emili Bayo, entre molts d’altres, i va suposar la incorporació del català al diari, amb una contraportada literària i irreverent a parts iguals. Deu anys després, el 1997, el català deixaria de quedar relegat a l’última pàgina del diari i a l’opinió dels lectors, ja que SEGRE va ser el primer diari amb una doble edició en català i castellà.
La redacció està ultimant un especial d’aquests anys que es regalarà als lectors a l’octubre
Informativament, trenta-cinc anys han donat per a molt. Les portades de SEGRE han informat de tragèdies, com la de l’estremidor accident en el pas a nivell sense barrera de Juneda, en el qual, el 25 de març del 1988, van morir quinze persones, deu de les quals eren nenes de guarderia. Però també de bones notícies, com l’ascens del Lleida de Mané a la Primera divisió l’any 1993 o els concerts de grans mites del rock, com David Bowie o Lou Reed, als prats d’Escalarre.
Són tantes històries, que donen per a un llibre. Per això, des de la redacció, s’està ultimant un especial sobre els trenta-cinc anys de SEGRE que es regalarà als lectors a l’octubre. En aquesta publicació no només es mirarà enrere, sinó també endavant, amb reflexions d’alguns dels més importants teòrics de la comunicació sobre el futur del periodisme. Perquè volem celebrar uns altres trenta-cinc anys. Almenys.
De diari local a grup multimèdia Ha plogut molt des del 3 de setembre del 1982. Fins i tot literalment: el 8 de novembre d’aquell mateix any, es va haver de sortir amb barca de la redacció del diari SEGRE, llavors ubicada a la rambla Ferran, davant de la Baixada de la Trinitat. La devastadora riuada del 1982 va ser el primer gran esdeveniment que va cobrir el rotatiu. Però també ha plogut molt metafòricament. En aquests trenta-cinc anys, SEGRE ha passat de ser un diari local de vint-i-quatre pàgines en blanc i negre a convertir-se en un grup multimèdia del qual formen part Lleida TV, la versió digital del diari, SEGRE.com, així com en el seu dia SEGRE Ràdio. A més, des del 1992, ara fa vint-i-cinc anys, el diari es publica a tot color. Un suplement que informava diàriament dels Jocs Olímpics de Barcelona va ser la prova de foc que va haver de superar la nova rotativa.
