SALUT TRASTORNS
Detecten a Lleida un increment d'autolesions en adolescents de 12 a 16 anys
Detecten a Lleida un increment d’aquest tipus de conductes en adolescents de 12 a 16 anys || Es fan talls o esgarrapades per mostrar malestar fruit de la pressió social o una frustració
El centre de salut mental infantil i juvenil Sant Joan de Déu Terres de Lleida ha constatat en els últims anys un increment del nombre d’adolescents i joves de les comarques lleidatanes que s’autolesionen. Són sobretot menors d’entre 12 i 16 anys (encara que també s’han detectat en nens més petits) i darrere d’aquesta conducta hi acostuma a haver un malestar psicològic, problemes d’autoestima o de relacions socials o situacions acadèmiques o familiars complicades, en moltes ocasions derivades de la pressió social.
Generalment, aquestes autolesions no representen un trastorn mental greu ni requereixen hospitalització, ja que el tractament sol ser ambulatori, però els professionals alerten que són senyals que no s’han de menysprear, ja que indiquen que alguna cosa no va bé.
Aquestes lesions no suposen un trastorn mental greu, però són senyals que no s’han de menysprear
Les lesions d’aquest tipus més comunes solen produir-se en llocs visibles, com braços i cames, i generalment es tracta d’esgarrapades amb les ungles o talls amb objectes afilats que deixen marques duradores i que mostren de forma inequívoca que s’han produït de manera voluntària.
Sobre les causes d’aquest fenomen, existent anteriorment (per avorriment o diversió), però ara a l’alça entre els menors d’edat, els experts apunten a la necessitat de frenar un malestar fruit de la dificultat per gestionar la frustració, motivada per la contínua pressió social de ser els millors. “Estem en una cultura en la qual sempre hem d’estar bé, triomfant en tots els àmbits”, apunta Àlex Palau, psicòleg d’aquest hospital lleidatà.
La detecció d’aquestes autolesions acostuma a ser cosa dels pares (que en alguns casos ja havien sospitat prèviament alguna cosa), els amics del col·legi, els professors o el pediatre, que deriva el cas a l’hospital de salut mental.