La retirada dels motors dièsel evitaria 300 morts anuals a Espanya

Entre 7.500 i 8.000 morts prematures per diverses malalties, principalment respiratòries i cardiovasculars, podrien evitar-se cada any a Europa si tots els vehicles amb motors dièsel se substituïssin per automòbils de gasolina, de les quals unes 300 correspondrien a Espanya.

Aquesta és una de les conclusions d’un estudi publicat aquest dilluns per l’Institut Internacional d’Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA, per la seua sigles en anglès) d’Àustria, en cooperació amb el Institut Meteoroògic Norueg, la Universitat de Tecnologia Chalmers de Suècia i el Centre de Coordinació per a Efectes d’Holanda. "Molts països han estat subvencionant el dièsel per considerar que les seues emissions contribueixen en menor grau al canvi climàtic", una cosa que és un fet, recorda Jens Borken-Kleefeld, de l’IIASA, en declaracions a Efe.

Però davant de l’evidència dels efectes nocius directes que tenen els òxids de nitrogen (NOx) -un producte cancerigen- en la salut de les persones, aquest científic considera que els Governs "haurien de replantejar-se aquesta política de subvencionar el dièsel".

Els càlculs dels experts indiquen que de les gairebé 10.000 morts que es registren anualment a la Unió Europea (UE) més Noruega i Suïssa atribuïbles als òxids de nitrogen, unes 370 es registren a Espanya. D’aquesta xifra, unes 170 es podrien haver evitat si els motors dièsel dels automòbils haguessin complert els límits màxims establerts" per la UE per a les emissions de NOx. Però fins i tot respectant aquests índexs, l’emissió d’òxid de nitrogen seguiria sent considerablement més alta als motors dièsel que en els de gasolina. Per això, "si avui es canviessin tots els motors dièsel per altres de gasolina es podrien evitar unes 300 morts" a Espanya, assegura el científic.

Globalment, de les 10.000 morts prematures a la UE més Noruega i Suïssa, unes 5.000 es deuen a que se superen els límits legals d’emissions de NOx. Si es respecten aquests límits, la situació milloraria notablement però el perill total no desapareixeria. Els científics estimen que s’evitarien quatre de cada cinc morts per NOx si tots els cotxes dièsel se substituïssin per altres de gasolina, és a dir que dels 10.000 morts anuals, s’evitarien 8.000. Ja en un estudi anterior, de febrer de 2015, l’IIASA havia advertit que l’aire que respiren els europeus superava els límits de contaminació fixats per la UE i l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

En el comunicat emès avui, els científics recorden que "al voltant de 425.000 morts prematures anuals s’associen amb els nivells actuals de contaminació atmosfèrica" a l’esmentada regió (la UE, Noruega i Suïssa). "Més del 90% d’aquestes morts són causades per malalties respiratòries i cardiovasculars relacionades amb l’exposició a material particulat", del que "el NOx és un precursor clau", destaquen.

La investigació actual, publicada a la revista especialitzada Environmental Research Letters, al·ludeix al frau del grup automobilístic Volkswagen, destapat fa dos anys, per la manipulació de les dades sobre aquestes emissions dels seus vehicles.

L’escàndol, que entretant afecta diversos fabricants d’automòbils, ha revelat que quan circulen en situació normal les emissions contaminants de gran part dels vehicles dièsel superen entre quatre i set vegades a les registrades en les proves de laboratori. I la situació ha anat empitjorant en els últims anys ja que "la proporció de cotxes dièsel a la UE ha augmentat fins assolir a prop del 50 % de la flota", amb la qual cosa actualment hi ha més de cent milions d’aquests motors circulant a Europa, el que suposa "el doble que a la resta del món".

La situació varia de país a país, Itàlia, Alemanya i França són els que registren el major nombre de morts prematures atribuïbles a les emissions de motors dièsel, mentre que els números més baixos són a Noruega, Finlàndia i Xipre, "on els riscos són, almenys, catorze vegades inferiors a la mitjana". Espanya, malgrat la seua elevada proporció de dièsel al seu parc de vehicles (70 % davant la mitjana del 50 % a la UE), se situa per sota de la mitjana de la regió pel que fa al mal causat per càpita, que és de 0,8 morts per cada cent mil habitants, davant 1,9 en el total de la zona estudiada. Això es deu a la gran extensió geogràfica del país, que facilita la dispersió de les partícules contaminants, i a la seua menor densitat demogràfica, va explicar Borken-Kleefeld.