Una de cada de deu persones majors de 65 anys té Alzheimer

L’Alzheimer és el tipus de demència més comuna, amb 120.000 diagnosticats a Catalunya i 800.000 al conjunt de l’Estat. De fet, una de cada deu persones majors de 65 anys té aquesta malaltia, fet que fa que els especialistes parlin d'epidèmia. A escala mundial, es diagnostiquen segons l’OMS gairebé 10 milions de casos nous de demència a l’any (gairebé un cas cada 4 segons), dels quals entre el 60 i 70% són d’Alzheimer. Es calcula que el 2050 hi hauran més de 115 milions.

Actualment no hi ha cap tractament que freni o modifiqui l’evolució de l’Alzheimer. «Davant la dificultat, el focus de la recerca s’ha desplaçat i els equips treballen per aconseguir trobar una vacuna i fàrmacs eficaços contra les proteïnes anormals que provoquen la mort de les neurones», assenyala el doctor i professor de la UOC Jaume Kulisevsky, que és especialista en malalties neurodegeneratives. Aquesta manera d’afrontar-la no solament milloraria els símptomes, com fan els tractaments actuals, sinó que impediria que continués el procés de deteriorament neurològic, que és el desencadenant de la malaltia.

La diagnosi precoç, clau per a abordar la malaltia

Malgrat que alguns dels medicaments i «vacunes» no s’hagin mostrat efectius en malalts amb tots els símptomes clínics de l’Alzheimer, es considera que aquests medicaments, en fase de desenvolupament, poden ser eficaços en fases molt inicials de la malaltia.

Actualment hi ha proves diagnòstiques, com la tomografia d’emissió de positrons (PET) combinada amb l’anàlisi del líquid cefalorraquidi, eficients per a identificar població en risc de desenvolupar la malaltia. «Aquestes proves ens permeten detectar-la abans del començament dels símptomes característics, com la pèrdua de memòria», apunta aquest investigador.

Els mètodes de diagnosi precoç han permès iniciar assajos clínics terapèutics amb els nous medicaments de tipus «vacuna». Els científics consideren que els malalts en fase incipient són els potencials beneficiats, ja que la població neuronal amenaçada pel procés de la malaltia no està perduda del tot.

En alguns centres de Barcelona, com l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, l’Hospital Universitari Quirón Dexeus i el Centre ACE, diversos equips treballen amb pacients que, voluntàriament, es fan les proves malgrat no tenir-ne símptomes evidents. De fet, Kulisevsky, que lidera un grup de recerca CIBERNED, insisteix que aquest és el col·lectiu en el qual es poden experimentar millores evidents ara perquè, tal com remarca, la malaltia comença anys abans que aparegui la simptomatologia clínica.

Un indicador orientatiu però no definitiu és el quadre familiar. «Malgrat que una minoria de pacients hereten un gen causal de la malaltia i la comencen a una edat més primerenca, la majoria de pacients tenen diversos factors de risc genètic que, sumats, augmenten el risc de tenir Alzheimer després de seixanta-cinc anys», assenyala Kulisevsky.

Encara irreversible L’Alzheimer és una malaltia cerebral, no contagiosa, progressiva i irreversible, que altera la personalitat i destrueix gradualment la memòria del malalt. També afecta les habilitats d’aprendre, raonar, fer judicis, comunicar-se i dur a terme activitats quotidianes. Aquestes habilitats es perden com a conseqüència de la mort de les neurones.