Els hàbits de vida saludables podrien reduir un 40% els casos d'alzheimer
Els hàbits de vida saludables podrien reduir un 40% els casos d'alzheimer
Els hàbits de vida saludables podrien reduir un 40% els casos d’alzheimer o almenys retardar el debut clínic de la malaltia, segons assenyalen alguns estudis amb rigor científic basats en estratègies de prevenció poblacional. Aquest és un de les dades que subratllen els especialistes de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), el dia anterior a la commemoració del Día Mundial de l’Alzheimer, una malaltia neurodegenerativa progressiva i irreversible caracteritzada pel deteriorament cognitiu i els trastorns conductuals.
La malaltia d’Alzheimer és la causa de demència més freqüent (aproximadament el 70% del total de casos) i actualment a Espanya, segons estimacions de la SEN, hi podria haver unes 800.000 persones que la pateixen, tot i que encara entre el 30 i el 40 % dels casos estan sense diagnosticar. És la principal causa de discapacitat en persones grans i cada any es diagnostiquen a Espanya uns 40.000 nous casos, una xifra que a causa del progressiu envelliment de la població anirà en augment en els propers anys perquè està molt lligada a l’envelliment. Espanya és un dels països del món amb més proporció de malalts de demència entre la seua població de més de 60 anys.
A l’espera que es trobi una cura per a la malaltia, els experts, com la doctora Sagrario Pomera, incideixen en la importància d’abordar-la en les seues primeres fases ja que existeixen fàrmacs que aconsegueixen mantenir durant un temps l’estat neuropsicològic i funcional del pacient. Però per no arribar a patir la malaltia és imprescindible seguir hàbits saludables per combatre els factors de risc.
La SEN proposa sis mesures per fomentar un envelliment cerebral saludable i evitar els factors de risc: activitat física, social i mental, prevenir el risc cardiovascular (la hipertensió arterial, hipercolesterolèmia, malalties cardíaques, tabaquisme i la diabetis), una bona alimentació i fomentar la motivació.
Els geriatres, que creuen que haurien de ser ells els qui tractin a la majoria d’aquests malalts ja que la majoria té entre 80 i 86 anys, adverteixen que no s’han de confondre els símptomes propis de l’edat amb l’alzheimer. Segons la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG), certes badades com no recordar noms de persones conegudes, el que anaven a comprar o què anaven a fer no significa que s’estigui començant a desenvolupar la malaltia, ja que les persones que la pateixen no només obliden detalls sinó el context complet.
Només serà motiu de preocupació quan els oblits s’accentuen en el temps o les persones no tenen registres d’aquests oblits o afecten les activitats de la vida diària. No obstant això, encara que és una malaltia que tenen sobretot els ancians, fins un 10 % dels pacients té menys de 65 anys. El repte al qual s’enfronten ara els experts, com Carmen Terrón, neuròloga especialista en demències de l’Institut Avançat de Neurociències de Madrid del Hospital Nuestra Señora del Rosari és el diagnòstic de pacients joves, els presenils, ja que són persones que es troben en plena vida laboral i tenen càrregues familiars, i que de la nit al dia han d’assumir decisions i canvis vitals importants.
