Els ulls de la barbàrie feixista

No és estrany emocionar-se en un museu, però no és tan freqüent veure plorar els seus visitants. Ahir va passar. El Museu Morera va inaugurar l’exposició Agustí Centelles i el bombardeig de Lleida, crònica d’un reportatge. Per primera vegada es veia complet el reportatge que va fer el fotoperiodista del bombardeig de Lleida del 2 de novembre del 1937. Dos rodets de 35 fotos cada un que van congelar un dels dies més atroços de la història recent de Lleida. Han passat vuitanta anys, però les imatges continuen deixant tocat i enfonsat qui les contempla. La Leica de Centelles va immortalitzar algunes de les escenes més icòniques de la Guerra Civil.

> LLEGEIX els testimonis de Ramon Sampedro i Josep Clapés, supervivents del bombardeig

El fotoperiodista català (va nàixer a València, encara que es va traslladar a Barcelona amb tan sols un any) va estar a l’altura de Robert Capa. I va arriscar en enquadraments, en la manera de treballar moderna, “d’estil molt directe, molt viu, buscant la imatge que sintetitzi la història”, en paraules del comissari de l’exposició, Oriol Bosch. I la va trobar. La seua Mater dolorosa va fer la volta al món. Era Maria Riu plorant desconsolada davant del cadàver del seu marit, Gabriel Pernau, al cementiri de Lleida.

El reportatge de Centelles va tenir una gran difusió internacional, però mai s’havia vist complet

Allà va començar el seu periple el dia 3 de novembre. Els dos primers clics van aconseguir atrapar la boira de Lleida entre els xiprers del cementiri. Són imatges molt poètiques, preses a primera hora del matí. Res fa sospitar que les següents fotografies del rodet condensaran tot l’horror de la guerra. Quan es fa de dia Centelles retrata les víctimes. Fa plans oberts, per fer evidents l’elevat nombre de morts. Però també posa rostre a la mort.

“És una exposició molt dura, però això va succeir i ha de recordar-se”, va sentenciar la tinent d’alcalde de Cultura, Montse Parra. Per al director del Morera, Jesús Navarro, aquestes imatges “cruentes” són “el testimoni de la barbàrie feixista”.

Després va arribar el dolor. Imatges esquinçadores de mares davant dels cadàvers dels seus fills. Després va recórrer la ciutat i en un segon rodet va immortalitzar la destrucció, el desenrunament de les desenes d’edificis que van quedar arrasats. Imatges de famílies amb totes les seues pertinences al carrer. “Estem veient tot el procés, no una obra. És l’arxiu del fotògraf”, va subratllar Bosch. El reportatge complet que Centelles “sempre va tenir en molt alta consideració”. De fet, el bombardeig de Lleida va tenir una gran repercussió internacional. Es van publicar fotos a tot Europa, però també als Estats Units o Austràlia.

Després de la guerra, Centelles va ser depurat i els dos rodets es van quedar a França. Els fills del fotoperiodista van vendre el 2009 aquests documents al ministeri de Cultura en una polèmica operació per la qual van rebre 700.000 euros. La memòria “del braç potent de les fúries” de Màrius Torres va quedar dipositada al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.

L’exposició es va inaugurar ahir amb uns convidats d’excepció, els supervivents del bombardeig. Molta emoció i fins i tot sorpreses. “Jo no havia vist els edificis destruïts, perquè després del que va passar em van portar al poble de la meua mare, al Cogul, des d’on vèiem i sentíem els altres bombardejos que va haver de suportar Lleida”, explicava Francesc Bataller davant les imatges de Centelles. Per això és necessària la memòria històrica, segons l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, per poder fer “pedagogia de la pau”.