El Pirineu, bressol de la bruixeria

El fenomen de la caça de bruixes dels segles XV i XVI és àmpliament conegut a gran part d’Europa. Milers de persones, sobretot dones, van morir a la forca després de ser condemnades per tribunals senyorials sense respectar cap garantia processal. El que no és tan conegut és que els orígens d’aquesta caça de bruixes són al Pirineu. És una de les conclusions que es van donar a conèixer ahir a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, que va acollir una jornada sobre la investigació sobre bruixeria a les terres de Lleida i el Pirineu que està duent a terme la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i a la qual van assistir unes 50 persones.

Pau Castell, professor de la Universitat de Barcelona originari de Tremp i especialista en bruixeria, va recordar que la primera llei europea documentada contra la bruixeria es va redactar a les Valls d’Àneu el 1424. “Al Pirineu trobem l’aparició dels primers judicis contra la bruixeria. Va ser un fenomen que després es va estendre per tot Europa”, va explicar. “Els tribunals feien un ús abusiu de la tortura, que en moltes ocasions acabava amb confessions autoinculpatòries. Més del 90% de les persones condemnades eren dones que acabaven penjades i cremades”, va afegir. Quant al perfil, moltes es dedicaven a les pràctiques medicinals, receptaven remeis casolans, feien de llevadores, etc. i despertaven la sospita dels veïns o de l’Església.

Segons Castell, hi ha “centenars” de judicis documentats entre els segles XV i XVII, 300 dels quals amb noms i cognoms. “En èpoques d’epidèmies i mortaldad infantil, es disparaven les sospites i acusacions”, va dir. Castell, que també dirigeix la investigació, va afegir que han trobat “nous testimonis orals de persones d’edat avançada del pla de Lleida i del Pirineu que posen en relleu vivències de bruixeria durant la primera meitat de segle XX. En total, la investigació inclou unes 70 entrevistes.

La jornada d’ahir també va comptar, entre altres, amb la participació de l’antropòloga i historiadora Josefina Roma, que va parlar de la informació històrica que amaguen les llegendes, les cançons i la toponímia.

Recopilen material original que podrà veure’s en una exposició itinerant La investigació, que porta per títol Se’n parlave i n’hi havie, ha recollit molt de material oral i peces originals i antigues que podran veure’s en una exposició a partir de finals de febrer del 2018. Segons va explicar Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, la mostra s’estrenarà a Esterri i posteriorment itinerarà pels diferents espais de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. Entre altres peces, podran veure’s llibres d’oracions, d’encanteris o d’exorcismes. Els investigadors també han trobat una pota de teixó que, segons va explicar Abella, formava part d’una espècie de cinturó que es col·locava als nadons per protegir-los dels encanteris, encara que algunes famílies també utilitzaven aquest tipus d’amulets per salvaguardar les seues cases. “El tema de la bruixeria desperta molt interès i és molt present en la memòria oral del Pirineu”, va afirmar Abella. La jornada d’ahir va ser organitzada per l’Ecomuseu, el Museu Comarcal de la Segarra, el Museu Comarcal de l’Urgell i el departament de Cultura, amb la col·laboració de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran i la Xarxa de Museus.