L’SMS compleix un quart de segle relegat a l’oblit per WhatsApp

El Servei de Missatges Simples, més conegut com a SMS (Short Message Services), compleix aquest diumenge 25 anys d’existència, sepultat sota l’explosiva popularitat d’aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp o Telegram, que han relegat a un segon pla a les ja antiquades notes de text.

"Feliç Nadal" va ser l’escarit contingut del primer SMS de la història, enviat el 3 de desembre de 1992 per l’enginyer canadenc Neil Papworth des del seu ordinador al telèfon de Richard Jarvis, executiu de Vodafone, a través d’aquesta xarxa de terminals mòbils.

El servei com a tal havia estat ideat per un enginyer finlandès, Matti Makkonen, per funcionar com a part de la tecnologia GSM (Global System for Mobile Communications o Sistema global per a comunicacions mòbils) i implantat per Nokia, que durant els anys noranta del segle XX es va convertir en líder indiscutible d’aquest sector al mercat mundial.

La missatgeria via SMS es va popularitzar enormement al llarg dels seus primers deu anys de vida, va donar pas a la creació de les primeres emoticones i fins i tot va generar un nou llenguatge entre els joves, que van comprimir paraules i expressions per adaptar-se al limitat espai disponible en cada nota.

El límit de caràcters va sorgir d’un estudi de mercat que va determinar que la mitjana feta servir tant a les targetes postals com en el servei de tèlex utilitzat per agents de negocis no superava els 150.

El 2012, s’enviaven aproximadament uns 15 milions d’SMS cada minut i un estudi de la companyia Acision els qualificava com la forma "més popular" de comunicació malgrat la competència del correu electrònic i de la missatgeria en xarxes socials, ja que un 92 % dels seus enquestats encara els preferien.

La situació va canviar arran de la popularització de WhatsApp, una aplicació creada inicialment el 2009 per a dispositius BlackBerry, que més tard va passar a estar disponible per al iPhone d’Apple i també per als telèfons amb sistema Android.

Els usuaris van abandonar en massa l’SMS en tenir disponibles moltes més opcions que notes de text senzilles: escriure sense límit d’espai, xatejar, incorporar tota mena d’emoticones, gravar missatges d’àudio i fins i tot fer trucades a través de dades.

El creixent ús d’altres sistemes de missatgeria instantània com Skype, Facebook Messenger o, més recentment, Telegram (creat pels germans russos Nikolay i Pavel Durov el 2013) ha acabat arraconant als SMS, l’ús del qual és decreixent.

Tanmateix, segons el director general de l’empresa de ciberseguretat FT, Álex López, potser la raó que els manté vius en el dia d’avui sigui la seguretat i integritat de les seues comunicacions ja que "encara que l’anonimat és una cosa difícil d’aconseguir avui dia, els SMS no tenen intermediari entre emissor i receptor".

Qualsevol sistema de missatgeria instantània moderna està molt més exposat a ser interceptat perquè "l’empresa rep el missatge de l’usuari i l’emmagatzema; després, l’envia al seu destinatari" amb allò que les possibilitats de ser intervingut per una persona no autoritzada són més grans.

A més, el servei d’aquests sistemes no és tan fiable; WhatsApp, per exemple, ha tingut diverses caigudes temporals i massives durant els últims mesos, mentre la infraestructura de l’SMS es manté sobre la solidesa de les diferents operadores telefòniques que, a més, "pràcticament regalen el servei ja que el tenen amortitzat després de tants anys generant bona part dels seus ingressos".