“El paisatge ja té canvis”

Teresa Sebastià, professora de la Universitat de Lleida i membre d’un grup d’experts de la Unió Europea sobre canvi climàtic i pastures, afirma que “estem veient grans canvis al paisatge pirinenc i en veurem molts més” a causa de la combinació del canvi climàtic i d’usos del sòl. D’una banda, indica que la pujada de la temperatura i la disminució de la pluja i la neu “afecten els ecosistemes i creen unes condicions més mediterrànies”, amb un “augment de l’aridesa” especialment en zones més baixes. Afirma que els boscos, matolls, pastures i espècies de la zona “tenen una certa capacitat de resiliència”, però que es va debilitant a l’accentuar-se l’escalfament. Aquesta tendència “amenaça el manteniment de la biodiversitat”, adverteix.

Sobre el canvi d’usos del sòl, destaca la pèrdua de les pastures a causa de l’abandonament de l’activitat ramadera tradicional, quan aquestes són un ecosistema que “manté una elevada diversitat d’espècies i emmagatzema una gran quantitat de carboni al sòl, i contribueix així a mitigar el canvi climàtic”. Sebastià veu clau combinar la gestió forestal i la pastoral per a “l’adaptació i mitigació del canvi climàtic”, i advoca per “afavorir un paisatge pirinenc diversificat en què els boscos complementin els beneficis de les pastures i viceversa”. A nivell global, Sebastià creu que “hem posat en marxa una sèrie de canvis al planeta que no sabem on ens portaran”. “Els riscos són molt grans i podrien començar a actuar processos irreversibles que farien que fos inhabitable per a la humanitat”, afegeix.

Malgrat tot, insta a no caure en el pessimisme. “Hem d’actuar, i hem de fer-ho ja”, subratlla. En aquesta línia, encara que admet que “tenim el repte més gran al qual probablement ens hàgim enfrontat mai”, mostra el seu optimisme per resoldre’l perquè “els humans tenim la capacitat de fer coses impensables”, alhora que insisteix que és necessari “que ens hi posem” ara mateix.

Salvador Samitier

DIRECTOR OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC

«El 2050 Barcelona pot tenir el clima de Sevilla i aquesta, el del Marroc»

Quinze mil científics han alertat del potencial efecte catastròfic del canvi climàtic. Realment estem tan malament?

A tot el planeta hi ha evidències dels seus efectes, fins i tot més intensos del previst. Si l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle no baixa, entenc l’alerta de la comunitat científica que les conseqüències poden ser bastant més greus del que pensàvem.

Arribem tard per evitar-les?

Cenyint-nos a l’acord de París de no superar un augment de dos graus respecte a l’època preindustrial i intentar no superar el grau i mig, crec que per al grau i mig ja hem arribat tard, i no passar de 2 graus serà complicat si no hi ha una acció intensa entre ara i la pròxima dècada.

Quins són els seus principals efectes a Catalunya?

Un augment de la temperatura, que és més important al Pirineu, la qual cosa és normal perquè es produeix a totes les zones de muntanya, augmenten la calor i les temperatures màximes i hi ha més sequera. Plantes i boscos s’estressen més, l’agricultura necessita més aigua i també repercuteix en el proveïment urbà. Una altra zona sensible és la costa en general i punts concrets com el delta de l’Ebre per la pujada del nivell del mar.

El tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya preveu que cap al 2050 la temperatura haurà pujat dos graus. Quines conseqüències tindrà?

Hi ha una manera molt gràfica de dir-ho. Barcelona tindria el clima que ara té Sevilla, i aquesta, el del Marroc.

Què cal fer per millorar la gestió forestal?

Tenim un bosc que ha perdut els seus usos tradicionals. Estem estudiant una millora de la gestió que deixi arribar més aigua als rius, amb menys arbres per hectàrea i més sòlids, i fins i tot sufragar aquesta gestió a través del cànon de l’aigua. Hem de plantejar que si volem que la zona urbana tingui serveis com el de l’aigua potser haurem de pagar per mantenir-lo.

S’ha de dir que a mitjans de segle haurem de viure amb una mitjana de dos graus més que a finals del segle passat?

Quan diem que la mitjana del planeta no passi de 2 graus més, cal assumir que hi haurà zones que els superin, i la de la Mediterrània té molts números per ser-ne una. El canvi climàtic no genera problemes nous: no tindrem huracans. Sí que tensa, en canvi, els que ja tenim en boscos, aigua i costa. Podem reduir riscos amb una millor gestió i estem fent passos per a això. Potser ens falta tenir-ho clar en tots els àmbits i més velocitat. Vam fer un indicador sobre l’adaptació a Catalunya i sortia un aprovadet.