Mireia Batlle: «És molt dur. És una part de ser pares que no es veu gaire»

EXTRET DE LA NOTÍCIA: Més del 90% dels nadons que naixen de forma prematura a l'Arnau sobreviuen

“No sóc de missa, però he visitat la capella de l’hospital i he resat moltíssim esperant als passadissos”, explica Mireia. Aquesta veïna de Juneda i la seua parella es van convertir en pares primerencs el passat 11 d’agost. I per partida doble, de Martí i de Tura, que van nàixer amb poc més de 800 grams de pes. Les ganes dels quatre de tirar endavant i els tractaments i les cures de la unitat de prematurs de l’Arnau de Vilanova van fer miracles, i aquests dos petits herois són avui dos nadons que ja sobrepassen els dos i els tres quilos de pes. “Ara veiem la llum, però és molt dur. És una part del fet de ser mare i pare que no es veu gaire”, reconeix Mireia.

Ho diu amb un somriure continu, a pesar que estan a punt de complir els quatre mesos vivint entre hospitals. També al Sant Joan de Déu, on els dos nadons van ser operats per tancar-los una petita vàlvula del cor que els nens prematurs solen tenir oberta. “Sabíem que seria complicat, però no tant”, assegura Mireia. I és que l’embaràs va ser complicat i va haver de passar temps en repòs absolut. Va ser en una visita que li van detectar que tenia contraccions i que el coll uterí ja estava pràcticament esborrat, a punt per al part.

Va ingressar a l’Arnau de Vilanova el dia 1 d’agost i els metges van intentar frenar el risc de part, però, finalment, els petits van nàixer deu dies després per cesària, amb només 26 setmanes de gestació complertes. “Aquell dia no pensàvem que quatre mesos després estaríem tan bé com estem. Ara ja comencem a fer coses amb ells”, afirma Mireia.

TESTIMONIS