«Els gais no han de convertir-se, és l’Església la que ha de fer-ho»

Per què va prendre la decisió de fer-se capellà?

Perquè sentia la crida de Déu. Perquè sempre m’ha fascinat el servei a la gent, la recerca de la pau, la felicitat i el sentit de la vida. I això ho vaig trobar en el cristianisme. Avui ja no sóc sacerdot, però sóc molt més feliç, perquè sóc coherent. Finalment, puc servir la gent des de la transparència de la meua persona, només que l’Església no m’ho permet.

El 2015 vostè va decidir fer pública la seua homosexualitat. Per què ho va fer?

Vaig sortir de l’armari com a acte de denúncia i de protesta contra l’homofòbia i la misogínia a l’Església catòlica. L’Església estigmatitza els gais com a enemics de la comunitat, enemics de l’ordre, de la tradició, etc. L’Evangeli defensa la igualtat, el respecte per les diferències, però l’Església no vol reformar les seues doctrines que, desgraciadament, són misògines i homòfobes. Les dones no tenen el dret de servir el ministeri com a sacerdotesses i els gais també tenen aquesta prohibició perquè es considera que no poden adquirir una maduresa afectiva i humana. Són tractats com a discapacitats mentals.

S’esperava les conseqüències?

Sí, jo sabia que l’Església no respectaria el meu gest de coherència amb els meus valors, identitat i dignitat. Però, si tens por, no pots conquerir els drets humans ni el progrés de la humanitat. Tampoc pots aconseguir la felicitat, ni la possibilitat de viure enmig de les diferències. Tenia por de les conseqüències, però el meu company Eduard va ser un suport increïble, una medecina que em va oferir l’energia per curar-me de les meues pors, la paràlisi, els prejudicis i tot allò que no em permetia ser lliure.

Què hauria de fer l’Església per integrar el col·lectiu LGTBIQ i no discriminar-lo?

L’Església s’ha de convertir. No són els gais i les feministes els que ho han de fer. Cal que hi hagi un canvi de paradigma, un canvi de mentalitat, un canvi del principi del poder masclista, patriarcal i misogin que impera.

No serà fàcil.

No, però cada reforma necessita una revolució. No va ser fàcil acceptar el descobriment de Copèrnic. Avui ens trobem en un moment històric. Les grans religions s’han d’adonar de la revolució sexual com un descobriment del valor de la nostra llibertat i de la importància del plaer i la identitat com a home, com a dona, com a trans o com el que sigui.

Creu que també s’hauria d’abolir el celibat?

Absolutament. El celibat imposat s’ha d’eliminar, perquè provoca problemes i moltes vegades és l’origen de la violència i els abusos que es donen a l’Església, no únicament de pedofília, sinó també contra les dones. El celibat és perillós i no té res a veure amb la fe i la doctrina de l’Església. És només una llei humana imposada per tal de controlar el clergat. El curiós és que l’Església mira amb mals ulls els singles, que són gent fantàstica, i defensa el valor de la família, però, alhora, imposa als capellans que s’han de quedar sense parella. És una contradicció.

Què opina de les declaracions del bisbe de Solsona, Xavier Novell, que va dir que l’augment d’homosexuals responia a una falta de la figura paterna?

El bisbe repeteix el que ensenya el Vaticà, que és un reflex del coneixement científic del segle passat. Em sap molt greu, perquè el bisbe de Solsona té coratge per defensar drets humans en altres camps, com el nacionalista. M’entristeix que una persona intel·ligent com ell no estigui més preocupada de conèixer la realitat dels gais, lesbianes i transsexuals.