La població lleidatana baixa en 396 habitants el 2016 i les defuncions superen els naixements
L’Alt Urgell, la comarca que més població ha perdut en termes relatius
La població resident a Ponent i l’Alt Pirineu i l’Aran era de 428.993 persones l’1 de gener del 2017, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra representa un descens de 396 habitants respecte un any enrere, 236 dels quals s’han perdut a les comarques de muntanya. El descens de població a Lleida s’ha vist mitigat només per un saldo migratori de l’estranger positiu (109 habitants).
La demarcació de Lleida, juntament amb les Terres de l’Ebre, trenquen la tendència de creixement del conjunt de Catalunya, que el 2016 va guanyar 47.944 habitants, fins les 7.496.276 persones.
La població ha crescut a 25 comarques i a l’Aran, i ha disminuït a 16 comarques. Les comarques que han crescut més han estat el Baix Penedès (12,5‰), el Gironès (11,1‰) i el Barcelonès (9,5‰). D’altra banda, l’Alt Urgell (-10,2‰), el Baix Ebre (-9,9‰) i la Ribera d’Ebre (-9,1‰) han estat les que han perdut més població en termes relatius.
Per edats, el 2016 la població ha augmentat en els grups de 10 a 29 anys (30.348 persones), en els de 40 a 74 anys (65.354 persones) i en els majors de 80 anys (11.341 persones). En canvi, la població ha disminuït en els grups de 0 a 9 anys (9.882 persones menys), en els de 30 a 39 anys (41.886 persones menys) i en els de 75 a 79 anys (7.331 persones menys).
Les defuncions superen els naixements a Lleida
Pel que fa al creixement natural, els naixements han superat les defuncions a 19 comarques i a l’Aran. El Vallès Occidental (2.479), el Baix Llobregat (1.578) i el Gironès (768) són les comarques amb un major creixement natural. En canvi, en 22 comarques la xifra de defuncions ha estat superior a la de naixements. El Barcelonès (-560), el Ripollès (-204) i el Berguedà (-172) són les comarques amb un menor creixement natural.
En el conjunt de les comarques lleidatanes, el 2016 hi va haver 221 defuncions més que naixements.
Continua el procés d’envelliment
El procés d’envelliment continua, com a resultat de la combinació d’una natalitat baixa i una esperança de vida alta, i des de l’any 1995 a Catalunya hi ha més població major de 65 anys que població menor de 15 anys. A 1 de gener del 2017, hi ha 117,5 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys (índex d’envelliment). El percentatge de població de 65 anys i més ha passat del 18,5% el 2016 al 18,6% el 2017. La composició per edats dels majors de 65 anys també envelleix, i el nombre de majors de 85 anys per cada 100 majors de 65 anys (índex de sobreenvelliment) ha passat de 16,1 el 2016 a 16,4 el 2017.
L’envelliment de la població presenta diferències importants en el territori. En cinc comarques, més d’una quarta part de la població té 65 anys i més: la Terra Alta (29,1%), les Garrigues (25,4%), el Priorat (25,3%), el Pallars Jussà (25,2%) i el Ripollès (25,1%).
En canvi, l’Aran (13,9%) i les comarques del Gironès (15,1%), el Tarragonès (16,2%), el Vallès Occidental (16,2%) i el Vallès Oriental (16,2%) són les que tenen un menor percentatge de població de 65 anys i més.