INICIATIVA ENTITATS
Cartes per unir escoltes de Tàrrega amb discapacitats
Projecte de sensibilització amb Aspid, que ahir va viure una trobada real
Quatre persones amb discapacitat d’Aspid s’han intercanviat cartes amb una vintena de trucs (joves de 16 i 17 anys) de l’Agrupament Escolta i Guia Mestre Güell Roger de Llúria de Tàrrega en el marc d’un projecte de sensibilització. En les missives explicaven la seua experiència, el seu estil de vida i les principals dificultats i limitacions a què s’enfronten. La iniciativa va fer ahir un nou pas amb una trobada real entre alguns dels participants en el qual els joves van poder conèixer la tasca d’Aspid, així com els detalls de la discapacitat que pateixen dos dels col·laboradors de l’entitat, el Ramon i el Pere. Des de l’Agrupament Escolta de Tàrrega van explicar que al principi de curs els caps van entregar les cartes als joves, que van pensar que les havien elaborat els monitors. Però al cap d’unes setmanes, en una excursió, els van revelar que els autors de les missives existien. En un primer moment van quedar impactats, però de seguida van tenir clar que volien conèixer-los. De les cartes que van rebre, van destacar el coratge i les ganes de superació.
El Pere, que va en cadira de rodes, va explicar als escoltes que “amb una discapacitat has de buscar estratègies i no quedar-te bloquejat”. Per la seua part, la Txell, amb una espasticitat, destacava a la seua carta que “cal aprendre a ser immunes a les mirades dels altres” i “intentar fer tot el que desitgis encara que costi”. “Jo quan m’entreno a futbol m’enfado perquè m’envien a córrer, però hi ha gent que donaria el que fos per fer-ho”, va reflexionar una escolta.
“El primer mes no vaig parar de plorar, però cal lluitar”El Ramon, que amb 60 anys va patir un ictus, va explicar als joves que “hem d’aprendre a conviure amb la nova situació i hem de lluitar i posar-ho tot de part nostra”. “El primer mes no vaig parar de plorar fins que vaig trobar persones i Aspid, que m’han orientat i ajudat, encara que tinc clar que no poden curar-me”. Els joves van reflexionar positivament sobre l’experiència.