Cap a la cartera digital

Passar de pagar en efectiu a utilitzar la targeta va ser un canvi que va requerir molts anys d’adaptació, però ara ja són una realitat una sèrie de nous mitjans que poden convertir en poc temps els moneders físics en peça de col·leccionista. El telèfon o el rellotge intel·ligent són només dos dels mètodes que guanyen adeptes

Pagar amb diners en metàl·lic és un gest que cada vegada es veu menys als comerços i l’ús de les targetes de crèdit per a les compres del dia a dia corren el risc de seguir el mateix camí. Els experts coincideixen que el 2017 ha estat un any de transició quant als mitjans de pagament, i pronostiquen que en el futur proper proliferaran les solucions que aconsegueixin acabar amb el tradicional pagament en monedes i bitllets a través de mitjans molt propers als usuaris com els telèfons mòbils (smartphones), els rellotges intel·ligents (smartwatches), o a través de braçalets VISA, però d’una forma altament segura.

El sector financer creu que encara conviuran durant un temps els mitjans tradicionals amb els tecnològics. El transvasament dels clients del tradicional moneder a les aplicacions informàtiques dependrà de la rapidesa a l’hora l’adaptació a les noves tecnologies. Segons un informe elaborat per Indra a través de la filial Tecnocom Tendencias en mitjans de pagament 2017, l’efectiu continua sent la principal fórmula de pagament només per al 22,5 per cent dels espanyols.

La ràpida adaptació a les noves tecnologies pot ser decisiva a l’hora del transvasament dels clients

En tot just un any, el nombre de targetes operatives ha crescut en 4,6 milions

Els bancs han entès que han d’anar en paral·lel a la tecnologia i oferir al client un ventall de possibilitats i han creat els seus sistemes de pagament a través del mòbil tant propis com conjunts, com Bizum, que a finals de l’any passat ja comptava amb 750.000 clients després d’haver-se posat en marxa l’octubre del 2016 amb prop de dos milions d’operacions amb un volum associat superior als 100 milions d’euros. A finals de setembre de l’any passat, 29 entitats bancàries ja comptaven amb aquest sistema.

A més, empreses de hardware com Samsung, Apple o Android s’han sumat als sistemes de pagament i ofereixen les seues pròpies aplicacions com Samsung Pay, Apple Pay o Android Pay. També existeixen les anomenades carteres digitals o cibermoneders. Per la seua part, centres de vendes online com Amazon, per exemple, han reforçat els sistemes de pagament segur i fins i tot permeten pagar per productes i serveis en altres pàgines web amb tan sols introduir les dades d’accés al seu compte d’Amazon. Si el 2016 es va caracteritzar per l’aparició de nombroses alternatives de pagament mòbil i l’auge de petites empreses fintech, que oferien tecnologia a les grans entitats en aquest tipus de transaccions, el 2017 va ser l’any de l’encriptació de la informació, la tecnologia blockchain, en definitiva, transmissió de la informació i el seu emmagatzemament de forma extremament segura, respectant la identitat i privacitat, gràcies a l’ús de claus criptogràfiques. I és que la ciberseguretat és essencial a l’hora que els usuaris confiïn en els nous sistemes de pagament, sobretot pel que fa a la protecció i la privacitat de les dades sensibles en les transaccions financeres.

A més, els experts preveuen que el creixement en aquest camp s’acceleri aquest any, a causa de l’entrada en vigor ahir de part de la nova directiva comunitària sobre serveis de pagament, la PSD2 (Payment Services Directive 2), que regularà serveis que ja existeixen però que eren en uns llimbs legals, com oferir al client tenir en una app del mòbil tots els comptes reunits o pagar directament a un comerç a través d’una aplicació sense que hi intervinguin el banc o Visa i Mastercard.

Però a més, implicarà que les entitats financeres tradicionals obrin els seus serveis de pagament a tercers, amb l’objectiu d’incentivar la competència i millorar els serveis a disposició dels ciutadans europeus. Com hem dit abans, les empreses han de trobar un equilibri entre seguretat i experiència d’usuari dins del mercat, la qual cosa implicarà un repte per a la indústria.

Amb l’entrada de PSD2, els pagaments gestionats per les entitats financeres hauran de lluitar pel mercat amb l’entrada de nous competidors, la qual cosa comportarà que hagin de reinventar-se, i s’hauran de centrar a generar relacions a llarg termini de més valor amb els clients.

Encara que el PSD2 entra ja en part en vigor, passarà algun temps fins que no sigui una normativa d’ús obligatori, com a mínim fins al setembre del 2019.

L’ús dels anomenats diners de plàstic ha anat evolucionant amb el pas del temps fins al conegut sistema contactless, que permet fer les compres amb tan sols atansar la targeta a la màquina que registra el pagament. Per a comptes petits no es requereix ni el número PIN per avalar l’autenticitat de l’usuari.

Amb la recuperació econòmica, el consum ha augmentat i el nombre de targetes en circulació a Espanya també, un 6,6% el 2016, fins als 74,5 milions, 4,6 milions més que l’any anterior.

D’altra banda, el 2016 es van registrar 365 milions d’operacions de comerç electrònic tant mitjançant targeta de crèdit com de dèbit, un 30 per cent més que el 2015. Aquestes operacions van suposar un volum de negoci de 24.000 milions d’euros, un 20,8% més que el 2015. Per la seua part, l’ús de l’efectiu va créixer un 0,9% i els bitllets i monedes en circulació van comptabilitzar 130.414 milions d’euros, la qual cosa equival a un 11,5% del Producte Interior Brut, dos punts per sobre del registre del 2011. Al seu torn, el valor de les retirades en caixers automàtics, que va assolir 118.275 milions d’euros el 2016, va representar un 3,1% més que el 2015.