CUINA
Cap llagosta no podrà ser bullida viva a Suïssa perquè poden sentir dolor
Tampoc no podran ser transportats en gel ni en aigua gelada, sinó únicament en el seu entorn natural, la qual cosa implicarà l’ús d’espècies de peixeres
Les llagostes deixaran de ser bullides vives a Suïssa i els cuiners hauran d’atordir-les abans de coure-les a partir d’aquest divendres, quan entra en vigor una nova llei promoguda pels animalistes.
La legislació protegeix les llagostes i altres decàpodes vius, que tampoc no podran ser transportats en gel ni en aigua gelada, sinó únicament en el seu entorn natural, la qual cosa implicarà l’ús d’espècies de peixeres.
"Diversos estudis indiquen que tenen habilitats cognitives i poden sentir dolor", va dir a Efe la representant de la plataforma per a la protecció d’animals Swiss Animal Protection (SAP), Martina Schybli.
Aquesta sensibilitat ja havia estat evocada per la diputada del Partido Ecologista Suizo, Maya Graf, quan va presentar una moció en el Parlament helvètic sol·licitant que es prohibeixi la importació de llagostes a Suïssa.
Va argumentar que aquests animals comencen a patir des de la seua captura, molt abans d’arribar a Suïssa i va afirmar que no hi havia raons "de gust ni d’higiene" que justifiquessin l’importar-les vives.
Com a alternativa, va proposar "electrocutar-les" o matar-les mitjançant un altre mètode just després de la seua captura i importar-les congelades, per ser "l’única manera de garantir una higiene impecable".
D’opinió molt diferent són els restauradors que proposen plats de llagosta, com el xef del restaurant Chez Philippe de Ginebra, Philippe Chevrier, que va assegurar a Efe que "si el llamàntol està mort amb molta antelació, la carn perd la seua aigua, es torna pastosa i sense cap interès gustatiu".
De fet, existeix un petit dispositiu conegut com a "Crustastun" per electrocutar crancs i llagostes i que és descrit com "l’únic sistema d’atordiment compassiu" d’aquests animals.
Chevrier va explicar que, en el seu cas, utilitza l’aigua bullida per matar de forma instantània els llamàntols, just abans de preparar-los a la graella, que és com sol presentar-los.
"Això permet que la carn es conserva ferma i suau", va explicar el xef, qui considera que haver ara d’atordir a l’animal abans de matar-lo "és una manipulació suplementària i un estrès inútil".
Preguntat per la demanda d’aquest animal, el cuiner va respondre que "el llamàntol és un producte noble i àmpliament apreciat que gaudeix d’unanimitat quan està ben cuinat, a més de ser un producte imprescindible de la gastronomia."
La legislació que comença a aplicar-se l’1 de febrer no només incumbeix a les llagostes, sinó que també conté referències a la tinença de mascotes i animals de granja.
Entre elles destaca la prohibició de l’ús de dispositius per evitar que els gossos lladrin, mentre estableix que només animals sans podran participar en esdeveniments o exhibicions, i que aquests han de tenir un període suficient de recuperació entre uns i d’altres.
"En comparació amb altres països, Suïssa té una legislació de protecció animal molt progressista i detallada", va lloar Schybli, que també va destacar "l’alt grau de consciència sobre el benestar dels animals" que té la societat en general.