El càncer deixa cada any uns 25.000 malalts en risc d'exclusió social

Prop de 25.000 persones amb càncer es troben cada any en risc d’exclusió social a causa de la malaltia, la qual cosa suposa gairebé un terç (el 27,7 %) del total de diagnòstics en la població activa a Espanya el 2017. Són xifres que s’extreuen de l’estudi que ha realitzat l’Observatori del Càncer de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) sobre l’impacte econòmic de la malaltia en les famílies d’Espanya.

L’estudi reflecteix que la situació d’exclusió social afecta les famílies que veuen minvats els seus ingressos per culpa de l’aparició del càncer, així com durant tota la malaltia, "fins nivells d’extrema vulnerabilitat". L’AECC recorda que el càncer és una de les patologies que requereixen baixes laborals més llargues, i com a exemple exposa que el tumor de mama és la segona causa d’incapacitat temporal de més de dotze mesos, tan sols superada per la patologia lumbar. L’estudi analitza tres col·lectius: els autònoms, els aturats i els treballadors amb baixos ingressos.

Així, indica que cada any uns 11.000 treballadors per compte propi són diagnosticats de càncer, dels que més del 80 %, en cotitzar per la quota mínima, tenen una prestació aproximada de 670 euros, a la qual caldria restar la quota mensual de 275 euros que han de continuar pagant, amb el que els queda un net de 395 euros al mes.

La responsable de Treball Social de l’AECC, Raquel del Castillo, afirma que potser el col·lectiu dels autònoms "és un dels més desprotegits" perquè en molts casos les despeses habituals dels seus negocis "no es paren i corren el risc de tenir una fallida financera". I és que amb 395 euros han de fer front també a les despeses diàries i als generats per la malaltia, que l’AECC quantifica en uns 150 euros de mitjana en un "cas tipus" de càncer de mama (perruques, cremes, transport no urgent, entre d’altres), però la xifra pot augmentar fins els 300 euros en cas de càncer gàstric.

D’altra banda, cada any es diagnostica de càncer a un total de 9.832 persones aturades, de les quals més de la meitat (5.232) no cobra cap prestació econòmica, el que significa que les famílies que tenen baixos ingressos o cap es veuen obligats a decidir, per exemple, entre pagar les factures o comprar medicines, segons l’AECC.

Quant als pacients amb càncer que tenen un sou mensual inferior a 710 euros al mes, és a dir, el salari mínim interprofessional establert el 2017, i dels quals es comptabilitzen cada any uns 3.700, veuen reduït el seu salari un 25 %, per la qual cosa "es troben en clar risc d’exclusió social".

És el cas de Pilar Ruiz, una pacient de càncer d’estómac, que ha de gastar 300 euros, dels 400 que cobra, en les despeses que li ha comportat la malaltia, d’acord amb l’AECC, que recull el seu testimoni. "He passat de tenir una vida estable a nivell de salut i feina a una inestabilitat en els dos terrenys. Ara tinc unes despeses fixes de 300 euros derivats del control de les seqüeles del càncer", lamenta.