L'Arnau participa en un servei que atén casos de càncer hereditari
La iniciativa pretén situar Catalunya com a referència mundial en càncer hereditari
L'Arnau participa en un servei que atén casos rars de càncer o si afecta diversos familiars
La Generalitat ha creat un Servei de Genètica Clínica del Càncer destinat als casos en els quals hi ha diverses persones d’una família afectades, als que pateixen més d’un càncer o bé aquest és estrany o infreqüent i als membres d’una família amb una mutació genètica que predisposa a tenir càncer. L’objectiu del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya és "concentrar l’experiència" i "disposar de professionals altament especialitzats", la qual cosa millorarà la prevenció i la detecció de càncer amb origen genètic.
El servei, presentat aquest dijous en roda de premsa amb motiu del Día Mundial contra el càncer, "vol situar Catalunya com a referent mundial i d’excel·lència en càncer hereditari", ha explicat el cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Institut Català d’Oncologia de Girona (ICO Girona), Joan Maria Brunet. El servei el formaran dos hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS), l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, i tres de l’ICO, l’Hospitalet de Llobregat, Girona i Badalona. El servei s’ha desenvolupat en el marc de la Xarxa Oncològica de Catalunya, integrada per l’ICS i l’ICO, que es va crear el 2016 i que cobreix el 70 % de la població catalana en matèria de prevenció, detecció i tractament del càncer.
Segons ha explicat el secretari general del Departament de Salut i director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, el càncer per motius hereditaris té una incidència "baixa" a Catalunya, d’un 5% en el cas dels càncers de còlon i de mama. Malgrat això, "les previsions indiquen que el nombre de casos de càncer diagnosticats creixeran en els propers anys", ha afegit Elvira, pel que és necessari "posar èmfasi en la prevenció, especialment en els pacients genèticament més predisposats a patir-lo", una cosa que pretén fomentar el nou servei.
Segons les previsions del departament de Salut de Catalunya, els casos de càncer de mama per motius hereditaris podrien passar dels 220 de 2015 a 240 en 225, els casos de càncer colorectal en dones, de 125 a 150, i en homes, de 175 a 200. "Tenir alguna alteració genètica no significa que es desenvolupi un càncer, però hi ha més possibilitats de fer-ho que en la població general i en una edat inusualment jove", ha explicat Elvira.
El nou servei es destina als casos en els quals hi ha una o més persones de la mateixa branca familiar amb el mateix càncer o un de relacionat, a les persones diagnosticades amb més d’un càncer, a les quals desenvolupen un càncer rar o infreqüent i a les famílies a les quals s’ha diagnosticat una mutació genètica que predisposa a patir un càncer.
La cap del Grup d’Alt Risc i Prevenció del Càncer del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), Judith Balmaña, ha explicat que de les més de 30.000 persones que han passat per la Xarxa Oncològica amb historial familiar de càncers genètics, s’han identificat 3.000 portadores de càrrega genètica susceptible de provocar càncer, davant d’unes altres 3.000 que no presentaven aquest risc.
El servei genètic estarà organitzat de forma transversal, la qual cosa permet aprofundir en el treball en xarxa que ja s’està emportant a terme gràcies a la Xarxa Oncològica, i permetrà la creació d’un únic aplicador informàtic on recollir la informació de tots els casos.
Elvira ha recordat que "la supervivència oncològica millora" a Catalunya, i s’està produint una "estabilització i disminució dels càncers prevalents" que comparada a nivell internacional és "rellevant". Malgrat que les previsions indiquen un augment en els diagnòstics de càncer, el progressiu envelliment dels pacients és "significatiu", i es preveu que el 2025, 4 de cada 10 pacients siguin diagnosticats amb més de 75 anys.
