La grip mortal del 1918

El març del 1917 van morir 54 persones a Lleida. Un any més tard, quan encara no s’havia declarat la malaltia, les víctimes mortals van ser 65. El març del 1919, en canvi, la grip feia els últims efectes i les defuncions es van disparar fins a registrar-se 127 morts, segons assenyala un treball d’Antonio Artigues, estudiós de la història de la Medicina, publicat a la Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Hi havia tanta psicosi que en alguns pobles van fer callar els campanars perquè el toc de difunts desmoralitzava la població. I és que n’hi havia per això i més. A Lleida ciutat van morir set nens de la Inclusa en una sola nit. El virus actuava amb gran rapidesa. Des que es manifestaven els primers símptomes fins a la mort del pacient podien transcórrer dos o tres dies.

Però, de vegades, eren tan sols unes quantes hores. I, a més de la virulència, va ser una malaltia que, al contrari del que acostuma a succeir amb la grip estacionària, es va acarnissar amb els joves. El 72 per cent de les víctimes mortals de Lleida dels que es coneixia l’edat tenien menys de quaranta anys, relata Artigues. I aquesta va ser la constant a tot el món.

Es va prohibir anar al cementiri per Tots Sants i es va obligar a enterrar els morts de matinada

Tampoc Cervera es va escapar de la pandèmia. Josep Maria Llobet va incloure al llibre Cent episodis de la Història de Cervera (Diputació de Lleida, 1992) un relat de com durant la festa major del 1918, que se celebra al setembre, la incipient grip es va estendre per tota la comarca. L’alcalde, Francesc Xuclà, va publicar un ban en què s’obligava a desinfectar les habitacions dels malalts, però res semblava funcionar. Hi havia tants afectats que els metges no donaven l’abast i s’havia d’enterrar els morts a la matinada. Fins i tot es va prohibir anar al cementiri el dia de Tots Sants.

A Espanya es calcula que hi va haver 300.000 víctimes mortals. Un estudi publicat el 2014 a la revista BMC Infectious Diseases i firmat per Gerardo Chowell, Anton Erkoreka, Cécile Viboud i Beatriz Echeverri-Dávila analitza les tres onades que va registrar la malaltia a Espanya i, per primera vegada, ho fa per províncies. Zamora i Burgos van ser les més afectades.

Segons assenyala aquesta investigació, la grip no va ser especialment letal a la demarcació de Lleida, encara que va causar la mort de 84,4 persones per cada 10.000 habitants. A Zamora aquest percentatge va assolir les 212,4 morts per cada 10.000 habitants. No és estrany que un segle més tard, la grip del 18 continuï despertant l’interès dels científics.