FESTES TRADICIONS POPULARS
El 155 censura el Brut i la Bruta
La sàtira se centra en l’assalt de la plaça per part de la Guàrdia Civil, que es converteix en pregonera d’excepció || Torà s’omple amb les danses dels vuit gegants de mans lliures de la Llordera
La rua té inici a la plaça del Pati i ressegueix tota la zona històrica de Torà.
En aplicació de l’article 155, la Guàrdia Civil va prendre ahir el relleu en el pregó de la festa del Brut i la Bruta de Torà sota el lema “Prohibicions i censures”. D’aquesta manera, els habituals actors del pregó van quedar censurats i en lloc seu sis guàrdies civils van llegir un text contundent que va omplir la plaça de rialles. Per espanyolitzar els veïns van rebatejar el nom de bars, cases i patrimoni de Torà. L’espectacle es va desenvolupar a la plaça del Pati i es va prolongar al llarg de més de quaranta-cinc minuts. Després, la dansa del ball pla, que es remunta a fa més de dos-cents anys, va fer tornar l’ordre a la població. Després dels primers compassos del Bonic i la Bonica, van aparèixer el Brut i la Bruta, que s’ocupen d’imposar la disbauxa al Carnaval. Amb ells els altres sis gegants de mans lliures van començar a repartir estopa entre els participants en la rua, que va recórrer el centre històric fins a la zona poliesportiva, on va culminar la festa amb una botifarrada.
La festa del Brut i la Bruta ha portat Torà a crear una colla gegantera, un grup de grallers i també el naixement d’un grup d’actors sorgits dels pregons de la celebració. Jordi Vila, un dels responsables de la comissió organitzadora, va explicar que la celebració és única tant per la seua tradició secular com per la peculiaritat dels gegants, creats a imatge de veïns entranyables de la població.
El Brut i la Bruta és el Carnaval emblemàtic de la Segarra i marca l’inici d’aquestes festes a la província de Lleida. El muntatge l’organitza una comissió de deu membres i gairebé un centenar de voluntaris. Es decoren tots els balcons de la població i el plat fort és el pregó, que repassa en to satíric els fets de l’any. El que sol emportar-se la pitjor part és el consistori. Aquest tipus de celebracions satíriques locals són habituals a la Segarra, amb muntatges similars com els Cartells de Reis de Guissona, el ball parlat dels Diables de Cervera o les Garrofes dels Pastorets, també a la capital de la Segarra.
La festa del Brut i la Bruta de Torà va ser emesa en aquesta edició per Òscar Fernández i Albert Morales per a Lleida Televisió.
La rua té inici a la plaça del Pati i ressegueix tota la zona històrica de Torà.
