Només el 2% dels majors de 50 anys no té risc cardiovascular

Obesitat, hipertensió, colesterol, diabetis, tabaquisme, alimentació inadequada i sedentarisme són els set factors de risc cardiovascular i només el 2 per cent dels espanyols majors de 50 anys no té cap d’ells, ha advertit avui el doctor Valentín Fuster. El cardiòleg i director del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) ha intervingut avui en el Fòrum Europa, en el qual ha realitzat una radiografia de la situació cardiovascular a Espanya i ha alertat que "coneixem molt millor el que és la malaltia que el que és la salut".

"El que vinc aquí a dir-los avui és: senyors estem malalts, més val que no ens enganyem". Així ha resumit el prestigiós cardiòleg la seua conferència després de ser presentat per la titular de Sanitat, Dolors Montserrat, i en presència de les exministres Celia Villalobos, Elena Salgado i Ana Mato, a més d’altres personalitats del món de la política, la sanitat i la comunicació. En la seua presentació, Montserrat ha glossat la figura de Fuster, un doctor que cura cors però també un humanista que ens ajuda a viure amb valentia, bastant-se en les lletres del seu cognom. F de família, U d’universalitat, S de salut, T temps (la vida és finita i tenim el deure d’aprofitar-la al màxim) i R de reptes, el principal, el demogràfic (vivim més temps però amb més malalties cròniques).

La ministra ha avançat que "pròximament" es reunirà el Consell Assessor de Sanitat, que presideix Fuster, per treballar en diversos eixos, entre ells, la prevenció i la promoció d’hàbits saludables, ja que segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 25 % de les morts es deuen a causes ambientals.

En la seua intervenció, el cardiòleg ha recalcat que actualment tractar la malaltia és extremadament car, pel que el repte actual és identificar la patologia abans que aparegui i calgui tractar-la. I per a això, ha citat "tres camps importants", el primer d’ells, la tecnologia, gràcies a la qual s’està prolongant la vida (en tres dècades ha augmentat sis anys), però cal utilitzar-la en salut, per a prevenció la malaltia.

La genètica, en la que cada vegada s’està treballant més, és el segon aspecte i, el tercer, la conducta. Precisament en la importància de canviar els hàbits de conducta ha incidit el doctor Fuster, i per a això, ha advocat per educar els nens de 3 a 6 anys. La malaltia cardiovascular comença als 15 anys, ha advertit. "No tinc cap dubte que podrem tenir un impacte impressionant" en salut si s’intervé en edats primerenques, ja que, segons ha assenyalat, està demostrat que els fills tenen més influència en la salut dels pares que al revés. A més, els nens escolten i actuen mentre que els adults només escolten. De fet, només el 30 % dels majors de 50 anys està prenent la medicació prescrita pel metge. "Els adults només funcionem si tenim al costat a altres adults que fan el mateix", ha assegurat Fuster, que ha defensat actuar en la comunitat.

Després de molts anys de feina i experiència, el doctor Fuster ha dit que ha arribat a una sèrie de conclusions: "el món no està preparat actualment si hi ha una epidèmia; si algú creu que els virus han marxat, s’equivoca; cal tenir més cura de la dona i els nens i cal promoure la salut cardiovascular i detectar el càncer en estadis més primerencs". Per a això, ha recalcat, es necessita investigació, lideratge i finançament, que no ha de ser públic, sinó que pot ser privada a través del mecenatge. A la pregunta de quin titular posaria a la seua intervenció, Fuster ha afirmat: "La titularia salut"