SEGRE

El Govern atallarà l'abús d’Internet de menors i d’hipnosedants en dones

L’Executiu ha aprovat l’Estratègia Nacional d’Addiccions

El Govern atallarà l'abús d'Internet de menors i d'hipnosedants en dones

El Govern atallarà l'abús d'Internet de menors i d'hipnosedants en donesEFE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Govern pretén atallar l’ús compulsiu de les xarxes socials per part dels menors d’entre 14 a 18 anys, ja que ho fa un 18 per cent d’ells, així com el consum d’hipnosedants (tranquil·litzants i somnífers) en dones, que duplica el dels homes.

Aquests són, segons el delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, Francisco Babín, alguns dels objectius de l’Estratègia Nacional d’Addiccions que ha aprovat avui el Consell de Ministres, que es desenvoluparà fins el 2024 i que es dotarà amb més de mil milions d’euros, el 24 % procedent del Fons de Béns Decomissats per narcotràfic.

També, per primera vegada, aquesta estratègia que elabora el Govern cada vuit anys inclou la perspectiva de gènere, ja que habitualment el consum de drogues era majoritàriament masculí, tanmateix en algunes substàncies, com els hipnosedants, elles dupliquen ara el consum.

L’estratègia inclou per primera vegada, a més de les drogues clàssiques, les "addiccions sense substància", les comportamentals, com a les noves tecnologies, els jocs "on line" i els videojocs.

Els responsables del Ministeri de Sanitat, Serveis i Igualtat estan preocupats per l’ús compulsiu de les xarxes socials que fan els menors, però també precisen que això no significa "estar enganxats" o que sigui una addicció.

No obstant això, aquesta manera d’atansar-se a les noves tecnologies pot derivar en problemes per a aquestes persones i els converteix en població de risc, amb la qual cosa, segons Babín, cal intervenir sobre elles "perquè no les afecti" a la seua salut.

És més, s’ha constatat que aquest ús compulsiu s’associa amb altres elements de risc per a altres consums, com el de l’alcohol.

I cal dir que les adolescents s’han incorporat amb més força al món de les xarxes entre els 14 i 17 anys, i són elles també les que s’inicien abans en el consum d’alcohol i tabac entre els 14 i 16 anys.

Però, a més, el maltractament en les dones pot fer-les caure en l’alcohol, que també solen consumir-lo els seus agressors.

Quant al joc, s’està plantejant "establir -mitjançant un Reial Decret- determinades cauteles i límits" a la publicitat del joc "on line" per evitar que augmenti el nombre de menors d’entre 14 i 18 anys que aposten diners a la xarxa, un percentatge que se situa en el 9,8 %.

Bona part dels accessos que fan els menors a webs de joc no estan autoritzats a Espanya, on Hisenda treballa en el projecte d’un reial decret per a la regulació de la publicitat del joc, incloent la dels estadis de futbol, i l’ús responsable del mateix. S’aprovarà en els propers mesos.

S’oferiran, a més, programes de "provada eficàcia" per a les famílies i escoles que permetin instruir millor als nois i noies en l’ús de les noves tecnologies, segons Babín, que ha xifrat en el 0,9 % el percentatge de menors que ha jugat alguna vegada abans dels 18 anys.

Des del Pla Nacional sobre Drogues també s’està treballant en una xarxa per a la detecció d’alertes primerenques de noves substàncies perquè així puguin afegir-se a la llista de prohibides, com ho són determines sals de bany i algunes que intenten frenar els efectes del cànnabis, la cocaïna i les amfetamines.

Això quant a les noves drogues. Respecte a les clàssiques, l’alcohol continua sent la més consumida i l’estratègia buscarà reduir l’edat d’inici en el consum ja que a Espanya el 80 % dels joves ha begut abans dels 18 anys i el 31,9 % dels estudiants de 14 a 18 anys fa un consum de risc.

A aquesta estratègia s’unirà el projecte de llei que conclourà aviat el Govern després de rebre el dictamen de la ponència del Parlament per elaborar la llei de l’alcohol en els menors.

Amb l’estratègia s’atendran també les necessitats de la generació dels 80, que avui compta amb més de 60 anys i que va patir els estralls de l’heroïna, per a així contribuir a la seua plena integració.

El Govern, a més, ha donat llum verda avui a la venda d’un immoble a Barcelona, que és el de més valor de taxació de la història del Fons de Béns Decomissats, una finca en Gélida (Barcelona), taxada en alguna cosa més 22,4 milions d’euros. El Pazo Bayón es va vendre en 15 milions.

tracking