Joves davant del càncer infantil

“Jo tenia els meus plans abans de la malaltia i ara, que sembla que em recupero, vull complir els meus somnis.” Aquest és el missatge optimista i ple de vitalitat de Cosmin Ionuscu, un jove de 16 anys de les Borges Blanques que ofereix el seu testimoni a SEGRE en el Dia Internacional del Càncer Infantil, que se celebra avui. Amb ell, presten la seua veu a l’experiència de lluitar contra la malaltia Giorgiana Milea, veïna de Lleida ciutat de 16 anys, i Arnau Amorós, també veí de la capital del Segrià de 20 anys. En el cas de Cosmin, ell encara està lluitant contra el “monstre”, però no perd sota cap circumstància el somriure. “Abans la gent es moria de grip, amb el càncer passarà el mateix, és una cosa temporal”, afirma rotund. Amb 10 anys li van detectar un tumor a la cama. Ja recuperat, la malaltia va tornar al cap de cinc anys i aquesta vegada s’havia estès als pulmons.

Aquest adolescent de la capital de les Garrigues va viure aquesta última estada a Barcelona a la Casa dels Xuclis, gestionada per l’Associació de Nens amb Càncer (Afanoc), amb la qual col·labora. No va passar per aquesta residència però sí que ajuda l’entitat en tot el que pot Giorgiana. Ella va veure com el seu germà petit, de només 5 anys, batallava contra el càncer. “Va ser un moment molt dur. Jo només volia ser amb ell a l’hospital. Tot va canviar molt de pressa”, afirma. Recorda que al seu germà li van diagnosticar un tumor a l’esquena el dia que ella complia 11 anys. Ara, quan ell es recupera, Giorgiana ho té clar: vol ser voluntària d’Afanoc i ajudar els altres. Igual de clar ho té Arnau, un jove de 20 anys que estudia un grau superior amb l’esperança de treballar en un hospital. “Quan tenia 5 anys em van trobar un tumor cerebral. Deu anys després, vaig tornar a ingressar. Ara sóc voluntari d’Afanoc per ajudar els altres i algun dia ho faré com a metge”, afirma.

«L’únic que ens delatava era la falta de cabell»

Cosmin Ionescu. 16 anys

Cosmin sap molt bé què és enfrontar-se cara a cara amb la malaltia. I no una, sinó dos vegades. Fa pocs mesos que va tornar de la Casa dels Xuklis, una experiència que, malgrat el cop dur del tractament, recorda amb un somriure. “No semblàvem nens malalts. Només ens delatava el fet de no tenir cabell”, afirma. Aquest adolescent de les Borges Blanques vol reprendre la seua llista de metes mentre encara es recupera de l’últim tractament. Però es mostra ferm en el que demanaria en aquest Dia Internacional. “Demanar una cura avui dia és irreal, però tot arribarà. Sí que es necessita que es parli més del càncer infantil, que no sigui un tema tabú entre els nens, i que apostin per nosaltres.”

«Vull ajudar que els nens s’ho passin bé»

Giorgiana Milea. 16 anys

Aquesta adolescent va veure com el seu germà lluitava contra el càncer quan només tenia 5 anys. Ser al seu costat era la seua prioritat i ara que ell es recupera, vol ajudar altres nens sent voluntària. “Vull ajudar a fer que s’ho passin bé”, afirma. Per aconseguir- ho, insta els joves a fer-se voluntaris de qualsevol associació, com Afanoc, que ajudi les famílies en aquest dur procés. “Per a mi va ser un cop molt fort veure el meu germà en aquesta situació”, recorda emocionada. Igualment agraeix la tasca d’Afanoc i considera que s’hauria de fer més divulgació perquè les famílies coneguin aquest tipus d’ajuts i no estiguin soles. També que es parli més del càncer infantil des de tots els àmbits.

«Hi hauria d’haver més investigació»

Arnau Amorós. 20 anys

Arnau és un jove de Lleida que amb cinc anys va superar un tumor cerebral. Amb complicacions quan en va complir deu, ho va tenir molt clar i quan va tenir l’edat necessària es va fer voluntari d’Afanoc. Ara col·labora amb l’entitat en les edicions del Posa’t la Gorra de Lleida, Balaguer o Mollerussa. I serà a la d’aquest diumenge dia 18 a la Seu Vella. Mentre cursa un grau superior en Laboratori Clínic i Biomèdic, assegura que hi hauria d’haver més fons per a la investigació, de manera que proposa dedicar una Marató de TV3 al càncer infantil. També demana que els joves s’hi impliquin, ja que la tota ajuda és necessària per lluitar contra la malaltia. “Som una figura més pròxima.”