“Patir 'bullying' em va fer forta”

“La ràbia que sentia per tot el que havia passat durant aquells anys va fer que em fes forta. I vaig acabar fent bullying jo també.” Aquest és el testimoni de Thaïs Raluy, una dona de 39 anys que va patir assetjament escolar dels 6 als 14 anys, quan era estudiant. “Tenia assumit que el problema era meu i mai no l’hi vaig explicar a ningú”, confessa Raluy, que afegeix que “quan em vaig canviar de col·legi, em vaig fer forta i vaig decidir que mai més passaria per allò. Em vaig convertir en agressora”, va reconèixer.

Ara, després d’acceptar anar a teràpia i portar diversos anys de tractament psicològic per superar “el trauma de les vexacions”, Thaïs ha decidit trencar amb el seu silenci i participar com a testimoni al llibre Voces silenciosas. El acoso escolar. Responsabilidad compartida, una guia per a docents, pares i joves que va ser presentada ahir a Lleida per dos de les seues autores: Toñy Castillo, directora de l’aula hospitalària de l’Arnau, i Carme Tello, presidenta de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada. Van ser elles les que, al treballar en el llibre per donar respostes davant de processos conflictius, van voler “trencar el tabú que existeix quan es parla sobre l’assetjament i el maltractament”, va explicar la doctora Tello. I és que l’abús escolar “és un tipus de maltractament infantil exercit entre iguals que afecta els nens a molts nivells”, va afirmar la doctora Castillo.

En termes similars es va expressar la psicòloga lleidatana Laia Marqués, que va oferir ahir una conferència sobre les conseqüències del maltractament infantil en la salut mental i la complexitat de la seua detecció.

Marqués, que investiga els efectes psicològics, neuronals i biològics del maltractament infantil, diu que “és molt difícil detectar-lo perquè els nens no parlen sobre el tema i l’exterioritzen a través del joc, els dibuixos i les seues conductes”, i per això “és molt important que tant professors com psicòlegs observin determinadament els moviments d’aquests”. Per a Marqués, un dels problemes principals del bullying és que aquests maltractaments “acaben traduint-se en afectacions cerebrals concretes i en un gran factor de risc perquè, a la llarga, les víctimes acabin desenvolupant un trastorn mental cada vegada més difícil de tractar tant amb fàrmacs com amb teràpies psicològiques”.

El maltractament infantil pot derivar en trastorn mental Els últims estudis sobre maltractament infantil i psicologia apunten que el 30% dels trastorns mentals en adults podrien derivar d’episodis d’abusos en la infantesa o l’adolescència. Així ho va explicar ahir Laia Marqués durant la primera jornada de la VI Setmana de la Psicologia de la UdL, en què va presentar un taller sobre les conseqüències del maltractament infantil. La psicòloga va dir que, encara que els primers símptomes psicològics d’haver patit maltractament infantil poden mostrar-se en l’adolescència, el silenci fa que els trastorns acabin sent diagnosticats en l’edat adulta.