La discriminació indirecta és la que engrandeix la bretxa salarial de gènere

La visió estereotipada del treball realitzat per dones és la principal causa de la discriminació salarial, que gairebé mai no sol ser directa i que es troba en qüestions més difícils de detectar com complements, hores extra o categories diferents per a llocs de treball d’igual valor.

Els experts coincideixen en assenyalar que es tracta d’un fenomen global, ja que en una mesura o una altra les dones tenen més complicat que els homes a tot el món l’accés i la promoció al mercat laboral.

A Espanya la igualtat salarial és un principi constitucional garantit per llei, l’incompliment de la qual és sancionable, malgrat la qual cosa existeix una bretxa del 14,9 % segons Eurostat -que mesura el salari per hora sense ajustar- i del 22,9 % segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) -que mesura el salari anual i té en compte factors com a ocupació, jornada o contracte-.

On s’obre l’esquerda que separa a homes i dones tenint en compte que és il·legal pagar diferent salari per igual feina? La resposta cal buscar-la en aspectes menys obvis que tenen a veure amb els condicionants de gènere presents al món laboral.

El web sobre igualtat salarial de la Comissió Europea (CE) explica que els treballs que requereixen esforç físic i solen realitzar els homes estan més ben valorats que altres de realitzats majoritàriament per dones i que es considera que reflecteixen "característiques femenines".

En aquest sentit, exposa que quan les dones es concentren en ocupacions predominantment femenines, com la neteja, tendeixen a guanyar menys que els homes que tenen capacitats equivalents en ocupacions predominantment masculines, com la recollida d’escombraries.

"No està superada la divisió sexual del treball", diu a EFE la sociòloga experta en gènere Ángeles Briñón, que es dedica a assessorar empreses en matèria d’igualtat.

"Les capacitats de les dones estan infravalorades (...) Es continua veient el seu salari com a secundari i es tendeix a pensar que només valen per a determinats llocs de treball", afegeix Briñón, que assegura que és la discriminació estadística (el fet de poder ser mare, més enllà de la pròpia maternitat) el que penalitza la dona al mercat laboral.

De semblant opinió és el professor titular de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica a la Universitat Complutense, José Ignacio Conde-Ruiz, qui assegura que els empresaris solen prejutjar les candidates femenines perquè a la societat són les dones les que assumeixen majoritàriament les càrregues familiars.

"N’hi ha prou que ells creguin que serà així perquè al final sigui així", afirma el també subdirector de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), que assegura que moltes vegades són les mateixes dones les que es retiren de la competició per un lloc perquè assumeixen que la valoració no serà justa.

Segons el seu parer no és casualitat que es contractin més dones en les orquestres des que es van generalitzar les audicions cegues, raó per la qual es mostra partidari no només de mesures com el curriculum cec (en el qual no consta el sexe del candidat) sinó d’imposar polítiques graduals i temporals de quotes en determinats llocs per accelerar la transició a un equilibri més just.

Els estereotips no només segmenten el mercat laboral, sinó elspropis estudis universitaris, ja que expulsen les dones d’àmbits que semblen no estar fets per a elles, com la informàtica o l’enginyeria.

"Per això és tan important visibilitzar les dones als llocs de responsabilitat", insisteix Ángeles Briñón, que comparteix la idea que les quotes obligatòries són necessàries, encara que no sigui l’escenari ideal, perquè només així s’afavorirà el canvi.

L’Organització Internacional del Treball (OIT) afirma en un informe de 2016 que si no s’actua sobre la situació actual, la bretxa salarial de gènere tardarà més de 70 anys a tancar-se per complet.

Això fa també necessari aturar la forta desigualtat en el repartiment de les tasques domèstiques i la cura de fills i majors, ja que segons la CE, encara que els homes passen més hores que les dones en el lloc de treball, són elles les que fan les jornades laborals més llargues en sumar les hores de treball no remunerades.

En un recent estudi de Fedea, Conde-Ruiz destaca que gairebé el 70 % de les hores dedicades al treball domèstic no remunerat a Espanya (inclosa la cura infantil) les fan dones, el que demostra que la coresponsabilitat no ha progressat al mateix ritme que la incorporació femenina a la feina.

Davant d’aquesta situació els experts advoquen per baixes parentals compartides que fomentin el repartiment equitatiu de la cura dels fills, de manera que els homes es retirin del mercat laboral el mateix temps que les dones.