Els joves tenen la seua primera parella als 12 anys, segons un estudi

Les relacions amoroses i sexuals comencen cada cop a edats més primerenques. Segons un estudi de la Lliga Espanyola de l'Educació, que compta amb el suport del Ministeri de Sanitat, un 24% dels joves va tenir la primera parella amb només 12 anys i prop d'un terç havia tingut la primera relació sexual als 15.

L'ús del mòbil, a edats cada cop més infantils, fomenta també l'inici precoç de les primeres cites. Un estudi recent d'Unicef posa de relleu que un 11% de nens entre 9 i 16 anys ja han tingut una cita a cegues per internet. Siguin virtuals o presencials, la pregunta que es fan molts pares és quin paper han de tenir en aquestes primeres relacions.

La psicòloga i professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia de la UOC Silvia Sumell dóna consells sobre com els pares han d'encarar aquest primer amor dels fills adolescents. D'entrada cal evitar prohibir, parlar negativament de la parella i fer de detectius de la vida privada del jove.

Què vol dir tenir parella? L'experta aconsella parlar amb els fills sobre el significat de tenir parella, de les coses positives que té estar enamorat i de les experiències viscudes pels mateixos pares, incloent-hi els encerts i els errors. És bo que coneguin les diferències de significat que hi ha entre agradar, estimar o enamorar-se. El més normal és que els joves tinguin dubtes i pors davant aquest moment emocionalment tan intens. També és important que sàpiguen que la parella no ha de ser el centre de tot ni ocupar-los tot el temps i que no la idealitzin, ja que tothom té virtuts i defectes.

Posar límits a casa. Els límits a casa no són incompatibles amb estar enamorat. Que un/a jove tingui parella no vol dir, en absolut, que s'hagi convertit en una persona totalment independent i pugui fer el que vulgui.

«Aquest noi/a no fa per a tu». En ocasions, la persona escollida pels fills no és del gust dels pares. No obstant això, si el noi/a és feliç, està tranquil i té una relació sana, aleshores el millor que poden fer els progenitors és estar al costat del noi i evitar frases d'aquest tipus. Encara que no t'agradi la seva parella, evita criticar-la i parlar malament d'ella, ja que això pot fer que el fill adolescent s'allunyi dels pares.

Els pares no són amics. Cal que siguin respectuosos amb la intimitat dels fills i conscients que hi haurà aspectes d'aquella relació que molt probablement no els explicaran. Els joves se senten més còmodes parlant de certs temes amb els amics.

No prohibir relacions. Tard o d'hora, el fill/a s'enamorarà. En aquest sentit, la psicòloga no és partidària de prohibir les relacions. «Les imposicions i prohibicions generen un efecte rebot contrari i això pot allunyar els fills dels pares», afirma. En cas que els progenitors detectin una relació problemàtica o poc saludable, és bo que puguin parlar-ne obertament amb el fill/a i aconsellar-lo.

Símptomes d'una relació no saludable. Canviar la forma de vestir, deixar de practicar esports o aquelles activitats que abans tant l'entusiasmaven, estar més trist que de costum i més irritable a casa, tenir interès només per quedar amb el xicot/a i deixar de banda els amics, mostrar-se apàtic, tenir ansietat o cansament físic, canvis en el patró de la son i de la gana: tots aquests són alguns dels senyals que haurien de fer sospitar als pares que aquella relació no és sana. Un altre tret distintiu és apreciar en el jove una pèrdua d'identitat en el sentit que l'adolescent es comporta diferent de com ho feia abans.

El control no és amor. La també psicòloga i professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC Amalia Gordóvil afirma que hi ha joves que entenen determinades conductes masclistes com a mostres d'interès i que donen per bones frases del tipus «si està pendent de mi és perquè sóc especial per a ell» o «si s'embolica amb tantes noies però sempre em busca a mi, és perquè a mi m'estima de debò». Segons un estudi del Ministeri de Sanitat titulat «Percepció de la violència de gènere en l'adolescència i la joventut», un de cada tres joves no creu que controlar la parella sigui violència de gènere.

El perill dels mòbils. Sumell recorda que el mòbil s'ha convertit en una de les principals formes de socialització dels joves, però alerta que la majoria de pares desconeix l'ús que fan els fills de les xarxes socials. L'estudi d'Unicef «Els nens i nenes de la bretxa digital a Espanya» posa de relleu que un 44% dels nens i nenes ha mostrat a les xarxes socials una edat que no és la seva; que el 52% de nens/es entre 9 i 16 anys ha vist imatges sexuals en línia o fora de línia i que un 32% de nois/es entre 11 i 16 anys ha rebut algun tipus de missatge de caire sexual en el darrer any.

Educar els fills en l'ús de les TIC. Per a evitar problemes futurs, la psicòloga aconsella educar els fills en el bon ús de les noves tecnologies. Recomana no acceptar desconeguts a les xarxes, evitar publicar informació privada o fotos íntimes.

La relació dels pares, un mirall per als fills. Els pares s'acaben convertint en models de les relacions de parella per als fills adolescents: es fixaran en com resolen els adults els conflictes, el tipus de discussions que hi ha a casa i per quines coses se sol discutir. Sumell explica que si la parella té una relació sana, basada en el respecte, l'empatia, el diàleg, la negociació i la resolució constructiva de conflictes, els fills tindran aquell model de parella com a referent. En canvi, el model serà ben diferent si per contra veuen a casa una relació basada en la desacreditació, la confrontació, la superioritat d'un vers l'altre o la rivalitat.